Platja d’Aro, molt més que el “satisfyer” del Baix Empordà

Platja d’Aro sempre ha tingut mala fama. Massa gent de compres, massa gent a les platges massa gent a la nit. Sí, és cert, els dissabtes i els diumenges Platja d’Aro serveix de “satisfyer” lúdic-comercial pels gironins i la gent d’arreu gràcies al seu horari de municipi turístic i a les seves platges. Però ben mirat, i descartant el consumisme més salvatge, Platja d’Aro és un punt estratègic que ens permet gaudir del seu entorn i del Baix Empordà d’una manera radial i privilegiada.

Posem pel cas que hi arribem un divendres a la tarda, amb el crepuscle tenyint Mas Nou de tocs fluorescents. Podem arribar-nos a la Llotja de Palamós per a comprar quatre escamarlans que encara salten (i pessiguen) o unes gambes, d’aquelles que et fulminen la retina amb la seva vermellor. També podem badar amb la pell calidoscòpica dels calamars o amb la iridescència dels sonsos, més fins que el cabell d’àngel. I si encara hi ha garoines, ja tenim un festival de sabors maridables amb un blanc saborós de la vall de Calonge. Tot plegat ens ho podem menjar a la fresca, amb la marinada esbandint l’estrès de tota la setmana.

L’endemà podem conduir a través dels arrossars de Pals guiats pel Montgrí bel·ligerant. Pel camí, i segons l’època, albirarem alguna cigonya descansant o tot d’orenetes trastocades pel bé de deu de mosquits de l’albada. Arribarem a la platja de l’Estartit i  allà ens podem encarar amb el mar fent surf. No cal anar a Hawaii! Davant les Medes podem cavalcar parets d’aigua aprofitant la mar de fons de nord o les resquícies d’alguna llevantada. Les onades us amararan d’una salabror necessària, i us inocularan un estat nirvanós més propi de l’Ayahuasca.

Si encara us queden forces a la tarda, i amb el sol taronja escolant-se rere els pins, podeu anar a fer una nedada a Cala Rovira, un racó triat per la seva bellesa tant pels romans com pels anxovaires de l’Escala, com a recés estival.  La llum diürna pinta la cala d’uns blaus que encara ni existeixen. I a sota l’aigua, el fons és ple de lloses foradades alternades amb parterres de posidònia.

És per això que al capvespre mabres, sards, oblades, saupes i núvols d’un blau elèctric de castanyoles jovenívoles us embolcallaran de manera temerària.   I us asseguro que aquella nit dormireu plans, amb la calma i el silenci que la gran ciutat és incapaç de proporcionar.

I finalment l’endemà podeu acabar el cap de setmana fent una incursió al meravellós bosc lluminós de les Gavarres. Les sureres i les alzines deixen passar la claror de tal manera que els verds dels arboços inferiors es tornen de jade i les mates de bruc espeterneguen amb les gotes de rosada. Allí, una infinitat de senders, sovint freqüentats per rucs de mirada dolça, ens portaran al bell mig del massís fins arribar al Puig d’Arques. Des del mirador i agafats ben fort a la barana si fa Tramuntana, podem recórrer tota la província amb la mirada, des del Canigó, Ull de Ter, el cap de Creus, les Medes, el cap de Begur i Sant Feliu.  I tot això des del melic del Baix Empordà que és Platja d’Aro.