Caràcter

N’estic fins els collons de sentir que tinc caràcter. “Ui si però té un caràcter…” Tenir caràcter és la major xacra per les dones, és com tenir la lepra, sobretot a nivell professional. Si en tens, passes a la llista de les més problemàtiques, de les més perilloses i si et passes de més de tres mocs per setmana, et regalen una granota de color carbassa Guantánamo. M’ho he sentit a dir des que era petita, mentre era adolescent i ara que estic a la “mitjana edat”. Si ets dona, tenir caràcter és com una malaltia infecciosa. T’intenten aïllar al màxim, no fos cas que fos contagiós i se’ls acabés aquest sistema patriarcal de merda. Tant se val què aconsegueixis, si és tirar endavant una feina, una família, una vida, el que sigui! En definitiva, sempre és un munt de feina feta amb suor i moltes llàgrimes. Perquè, desenganyem-nos, el que aconseguim les dones, sovint implica el doble d’hores de feina per tenir el mateix reconeixement que un home. I a sobre, sovint et titllen de portar mala hòstia… Amb el que costa tot, a sobre, hauríem d’estar encantadores, esplèndides i en un estat sostingut de dolçor excitant. Ho tenen tan ben muntat que si et queixes o els contradius et releguen al grup de les neurastèniques, al de les mal follades o al grup de dones només aptes per a gats. I per què m’indigno quan sento aquests comentaris? No és des de la inseguretat d’aconseguir el reconeixement del grup, no. M’indigno perquè aquests comentaris deshumanitzen i neutralitzen qualsevol opció d’empatia reversa. Son nocius, corrosius i capgiren decisions que poden afectar la teva vida. “Té un caràcter… pensa-t’ho bé abans de donar-li una promoció, potser hauries d’agafar algú més mal·leable…Vols dir que vas bé? Perquè té un caràcter….” I en comptes de veure persones decidides que s’atreveixen a agafar la bèstia per les banyes i que no estan d’hòsties —vaja, el que seria la màxima aspiració d’un headhunter—ah no, tenir caràcter està penat. Està acarnissadament castigat en un aïllament preventiu que pot acabar sent permanent. Doncs sabeu què us dic? Doncs que pel mateix preu continuaré tenint caràcter i a qui prefereixi milongueros o bledes soleiades, que s’arregli i que n’assumeixi les conseqüències. (la rossa del GIF va dedicada a vosaltres). Si no ens posessin tants pals injustos a les rodes, només potser així, ens quedaria una mica d’energia per estar de més bon humor.

Imatge: https://tenor.com/es/ver/middle-finger-fuck-you-gif-4882889

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.