QUAN EL “NO PEGUIS, NO MOSSEGUIS” NO FUNCIONA

Moltes famílies es troben, en un moment de la infància dels seus fills, a partir de l’any aproximadament, amb que apareixen una sèrie de comportaments i conductes que costen gestionar. En aquest blog has llegit sobre algunes d’elles, avui parlarem sobre el nen que pega i / o mossega.

Començaré explicant que qualsevol conducta d’un nen té un significat, passa per alguna cosa, aquest nen que pega o mossega té la necessitat d’expressar alguna emoció que no sap controlar ni exterioritzar d’una altra manera ja que els nens des que neixen, estan aprenent a gestionar les emocions que van coneixent, algunes les viuen per primera vegada de molt petits i fins que no les experimenten diverses vegades no poden utilitzar-les correctament.

Quan observem aquestes conductes en els nostres fills el primer que ens ve al cap fer, gairebé instintivament és dir NO. Dir-ho no és dolent, de fet necessari moltes vegades, el problema no és dir NO, sinó que:

  • Ho diem massa vegades. És el primer que ens surt de la boca en quan el nen fa alguna cosa que no ens agrada o no volem que faci
  • Ho diem sense sentit. Moltes vegades només per portar-li la contrària al nen i marcar la nostra autoritat o sense donar-li explicacions del perquè amb frases del tipus “no, és no!”
  • Ensenya que no hi ha opcions. Que l’adult té l’última paraula i la raó.
  • Transmet emocions negatives. Depèn del to que utilitzem, el nen pot veure’ns enfadats; podem dir que NO amb calma i fermesa sense semblar que l’acte de l’infant ens a ofès o enfadat.
  • Fa sentir culpabilitat. En veure’ns enfadats al dir NO fa creure al nen que ha fet una cosa dolenta i que el nostre estat d’ànim és culpa seva.

El NO és un simple recurs més dins el llenguatge que ens serveix per comunicar un desacord, però l’utilitzem amb els nens sense cap mesura, sense questionarnos què ensenya, què transmet o què fa sentir.

En canvi hi ha una alternativa increïble que educa i funciona molt millor que el NO, que és el SI!

El SI (parlar en positiu) mostra el que s’espera del nen, el NO (parlar en negatiu) mostra el que el nen no fa bé als nostres ulls.

Anem a posar diversos exemples de la vida diària que segur coneixes i que et poden servir per fer la transició al llenguatge en positiu:

  • No peguis / mosseguis a la mare / pare / gos / germà
  • Em fas mal, no m’agrada el que em fas …
  • No juguis amb això (ganivet, xinxeta … qualsevol objecte que suposi un perill o que sigui delicat o important per a nosaltres)

Ara canviarem aquestes típiques frases per un llenguatge en positiu per potenciar una millor relació amb els nostres fills:

  • Tracta bé / amb afecte / amb respecte a mama / papa / gos / germà
  • M’agrada quan m’acaricies o em beses …. T’agrada a tu quan la mare et fa un petó?
  • Juga millor amb això (donem alternativa a l’objecte perillós o delicat)

Què s’aconsegueix amb el NO?

Que el nen cregui que està malament el que fa, que no encerti en les demandes dels pares, que contínuament estan demanant canvis en les conductes dels nens (no toquis això, no corris, vigila no caiguis, no ploris … ). Dir NO pot ser molt útil per donar avís al nen d’un perill o per a un moment puntual i amb una posterior explicació del perquè NO (perquè pots fer-te mal …)

Què s’aconsegueix amb el SI?

Amb la parla en positiu s’aconsegueix més eficàcia, aprenentatge d’un mateix i del que és correcte i incorrecte d’una forma saludable. S’aconsegueix major atenció del nen en el que se li demana i més motivació per actuar. Pots posar en pràctica aquestes recomanacions per provar quin efecte té en el nen i comprovar que, en poc temps les conductes no desitjades, van desapareixent.

M’expliques la teva experiència?

Mo Queralt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *