LES 5 CLAUS QUE HEM DE SABER PER CRIAR EN HARMONIA

Creieu què és possible que en una societat a contra rellotge, hi hagi lloc per a la felicitat familiar? Per descomptat que si i justament hi ha 5 punts que considero molt importants a tenir en compte si es vol conviure feliçment en familia; existeixen molts més, evidentment, però aquests cinc són imprescindibles si volem arribar a respirar tranquil·lament i poder relacionar-nos d’una forma sana en l’entorn familiar. Per començar saber que:

“La felicitat no és l’absència de problemes,

sinó l’habilitat de tirar endavant amb ells”

 

  1. La fórmula de la felicitat

Doncs no existeix cap fórmula universal, per sort! Encara que ens vulguin vendre que hi ha una forma de tractar els problemes que ens serveixi a tots per igual. Però si que crec que existeix una fórmula de la felicitat per a cada família; per a alguns és tenir temps i poder descansar, per a uns altres gaudir dels nens, per a altres famílies poder deixar als seus fills amb els avis i fer alguna escapadeta, per a uns altres no haver de matinar cada dia, per a uns altres no discutir…

Cada família ha de crear la seva pròpia fórmula i sobretot anar amb compte amb utilitzar les fórmules dels altres, ja que no tenen perquè funcionar-nos a nosaltres o fins i tot ens complicarien les coses!

  1. El que NO és cert sobre la criança

Criar és fàcil si saps com

I un ou. Això és una mentida tan gran com una catedral. Ni amb la més avançada tecnologia, ni amb el millor llibre d’instruccions, la criança és més fàcil. És més, tot això pot complicar-la. I també és veritat que ens la compliquem molt –bé, la societat ens la complica, amb els seus consells, normes i la seva forma de definir als nens com a tirans o manipuladors-

Criar és una mica més fàcil si et relaxes, si gaudeixes, aprens, acceptes i reconeixes que els nens són nens que creixen, evolucionen i que et necessiten per desenvolupar-se.

La mateixa situació és per a tots igual

Per a res. Un nen pot tenir una “rebequeria” en el supermercat i cada pare o mare veurà aquesta situació d’una forma diferent. Uns ho veuran com un repte, uns altres com una amenaça, uns altres com una fase normal que viu el seu fill que exterioritza una emoció, uns altres sentiran vergonya aliena…però la situació és exactament la mateixa objectivament parlant.

Per ser feliç has d’esforçar-te molt més.

Precisament és tot el contrari. Si permets, acceptes i coneixes els ritmes naturals dels teus fills, tot es torna més fàcil i entenedor i d’aquesta forma t’estresses i angoixes menys, perquè saps que és normal el que està passant.

Les rutines, instruccions, horaris i tenir molta informació, facilita la criança.

Doncs depèn ja que moltes vegades la dificulta. Evidentment hem d’estar informats però és encara més important aprendre a discriminar toooota aquesta informació vingui d’on vingui, siguin llibres, la televisió, internet, la ràdio, metges, la veïna, els amics, etc. i buscar la que més ens convingui i sigui respectuosa amb els nostres fills i la família en general. Saber comparar, corroborar i decidir sobre com volem educar i criar als nostres infants.

  1. Els enemics de la felicitat

LES RUTINES INFLEXIBLES I LA PRESSA

Posar rutines i crear hàbits pot estar molt bé, però cada nen és un món i el que els hi va bé a uns els hi va malament a uns altres. Deien que un bany calentet, un massatge i un conte era ideal per abans d’anar a dormir. Doncs la meva filla s’activava després de tot això i vaig haver de començar a banyar-la als matins.

Les presses no són bones aliades dels nens i haurem d’aprendre a lidiar amb elles si volem que el nostre fill vagi aprenent. Potser podem sortir de casa una mica abans per preveure que el nostre fill s’entretingui amb un caragol pujant per la paret, una pedra bonica que vegi al terra o vagi donant saltets com una granota.

CONSELLS DE TERCERS

Més que els consells, l’enemic de la felicitat seria seguir-los. Si pretenem fer cas al nostre pediatre sobre com dormir amb el nostre fill, a la veïna sobre com alimentar-ho, a la nostra millor amiga sobre com educar-lo, etc. podem tornar-nos bojos nosaltres i als nens.

ADULTCENTRISME
Pretendre que els nens dormin, mengin i es comportin com nosaltres és incoherent, injust i il·lògic. Però ho fem contínuament. Els demanem que estiguin quiets, que no parlin fort, que siguin ordenats, que mengin en silenci, etc. Si un nen fa tot això sense queixar-se, tenim un problema…

CÀSTIGS, AMENACES I IMPOSICIONS

Una de les millors formes de carregar-nos la felicitat familiar és fer complir les nostres ordres –moltes vegades sense sentit- als nostres fills. El càstig no ensenya gens més que por, les amenaces solament compliquen les coses i imposar les nostres exigències sense tenir en compte les necessitats dels nens crearà futurs adults infeliços.

LÍMITS I NORMES

Necessaris de vegades, contraproduents altres. Millor ensenyem valors i principis i ens assegurem el tir. Existeixen els límits naturals i les normes, si les complim tots, doncs val. Però hi ha límits sense sentit i normes que solament volem per recordar-li al nen que som més grans i llests que ells. Evidentment no permetrem que es deslligui la cadireta del cotxe ni que jugui amb un ganivet de cuina, però això són més que límits, són situacions de perill mortal.

  1. Llavors, Com arribar a la felicitat en família?

GESTIONANT LES CREENCES LIMITANTS

Per començar hem de conèixer les nostres. Són els sentiments d’incertesa del que creiem cert sense saber si ho és de debò. Venen transmeses per l’educació dels nostres pares, els ensenyaments a l’escola, la cultura en la qual vivim, dels mitjans de comunicació (TV, Internet,…) i de les experiències viscudes i ens condicionen a l’hora de comportar-nos o prendre decisions sobre com criar als nostres fills.

Reflexionar sobre les possibles creences limitants que tenim en les nostres vides ens ajuda a triar millor els camins que volem prendre i per fer-ho hem de ser escèptics (no creure’ns res i dubtar de tot), trencar aquestes creences que no ens ajuden a viure feliços i canviar la nostra realitat amb noves creences que ens vagin bé.

Una bona forma de trencar creences limitants és criar en tribu, amb altres mares afins a la teva forma de criar, ja que no ets l’única mare que sent que va a contra corrent.

Podem posar alguns exemples de creences limitants que si comprovem, podem trencar simplement amb el sentit comú o buscant informació sobre aquest tema:

  • El càstig funciona per educar
  • La llet materna no alimenta a partir dels 6 mesos
  • Dormir amb els nens pot tenir repercussions negatives
  • Els nens no entenen els conflictes ni saben com resoldre’ls
  • Un nen ha de menjar de tot
  • Els nens no saben ni poden ser responsables
  • Els nens han de deixar de portar bolquers als 18 mesos
  • MAI aconsegueixo el que vull amb el meu fill (“Mai” és impossible)
  • SEMPRE l’hi estic donant TOT (“Sempre” i “tot” és impossible)
  • El meu fill SEMPRE aconsegueix el que vol
  • Els altres pares són millors que jo
  • El pediatre sempre té raó
  • Haig de guanyar sempre jo, si no els nens et manipulen

EVITANT LES COMPARACIONS

Sempre ens trobem amb les odioses comparacions. Els fills dels altres són això, els fills dels altres, no els teus. Ni tan sols els bessons són iguals de caràcter i personalitat, com ha de ser-ho el teu fill i el del veí?

Les comparacions són odioses en totes les seves formes i pretendre ser feliços comparant i aguantant comentaris del tipus “el fill de María dorm 5 hores seguides”, “el fill de la meva amiga menja de tot i solet”, “el fill de la veïna mama cada 7 hores”…solament ens provoca angoixa per creure que el nostre fill no és normal.

Si volem començar a ser feliços, les comparacions no poden tenir cabuda en les nostres vides.

LA GESTIÓ ADECUADA DEL TEMPS

També és molt important en les nostres vides per ser més feliços. La conciliació laboral no sempre és fàcil, sobretot si volem donar el pit a demanda, passar tot el temps possible amb els nostres nadons o organitzar la nostra llar.

Una bona planificació de tots aquests temes per trobar el temps que necessitem per a nosaltres ens facilita arribar a la felicitat una mica més, ja que l’estrès i les presses no són bons amics de la mateixa. Gestionar el temps amb els nostres fills també ens ajuda a arribar a tots llocs i hem de tenir en compte què volem: ¿qualitat o quantitat?.

Una bona forma de passar temps amb ells és promoure la integració de l’educació a casa –posar la taula en família, recollir la roba de l’estenedor, fregar algun plat…- incloure’ls en la gestió de la llar els dóna l’oportunitat de sentir que formen part d’un equip. No ha d’ajudar-te a posar la taula, la taula es posa perquè tots mengem i sou una família.

També has de pensar en tu i buscar petits moments per cuidar-te i mimar-te. Que no et doni por demanar ajuda. Molta gent del teu voltant estaria encantada de donar-te suport, estic segura.

“El teu fill és el reflex dels teus problemes o de la teva estabilitat emocional,

per això és important treballar amb nosaltr@s mism@s

perquè no afecti als nens”

SOSPESAR I QÜESTIONAR ELS CONSELLS

Ja ho hem comentat abans. Molta cura amb els consells. Sempre agraïts i benvinguts, però no per això hem de seguir-los i molt menys si no ens convenç aquesta forma d’actuar que ens proposen, per què:

Provoquen culpabilitat

Si no seguim els consells, ens sentim culpables, però si els seguim, també. Doncs fem el que ens doni la gana, no?

La mare i el pare perfectes no existeixen

Però sou els pares perfectes per als vostres fills. Els majors experts en ells i els millors pares que els vostres fills puguin tenir.

Informar-se abans d’actuar

I trobar el que et convé a tu i a la teva família. Siguem una mica curiosos i si la veïna ens diu que el nostre fill no és normal que dormi menys de 4 hores seguides amb 5 mesos de vida, busquem informació sobre aquest tema i comprovem que no sigui una creença limitant per a nosaltres i evitar preocupar-nos i marejar al nostre pobre nadó.

Anar amb compte amb els consells de terceres persones

Què faries si et quedessis tancada amb el teu nadó a casa teva per un atac zombi? Doncs criar a la teva manera. I no crec que ho fessis molt malament. Un pediatre sense formació en lactància materna NO pot assessorar sobre el tema (i la majoria no està format), una veïna que mai ha tingut fills poc pot aconsellar sobre els nostres i així és la cançó de mai acabar.

Tornem al d’abans: comprovem tota la informació que rebem de l’exterior i analitzem-la.

ESCOLTAR L’INSTINT MATERN (O PATERN)

Mites i tabús

Hi ha molts, moltíssims en l’entorn de la criança i ens la compliquen fins a tal punt de no creure ni en nosaltres mateixos com a pares ni en els nostres fills com a éssers meravellosos que solament busquen el benestar. Trenquem tota aquesta informació de ens danya i serem més feliços.

Confia en el teu instint

Que et fallarà menys (o mai!) que fer cas dels consells d’uns altres. Si veus al teu nadó plorant i tens la necessitat d’agafar-ho, fes-ho. Et pots equivocar? Per descomptat. Però fent cas d’altres consells, també i a sobre amb la mala consciència d’haver-ho fet sense voler-ho realment.

Sentit comú i intuïció.

Més del mateix. Poques vegades falla seguir el que ens diuen els budells. No solament som instint però ho utilitzem molt poc i quan som mares o abans de ser-ho, ho tenim desenvolupat a nivells brutals i ens ajuda a prendre millors decisions a l’hora de criar.

CONFIAR EN ELS TEUS FILLS

Confiar en els seus ritmes naturals, en l’evolució adequada a l’edat de cadascun i en el seu desenvolupament. Solament hem d’observar i despreocupar-nos una mica.

Exemples de canvis que fan els nens naturalment sense necessitat de la nostra intervenció (o mínima) i que ens provoca estrès pensar en això i que potser no sabies són:

Retirada de bolquer

La maduració cerebral del sistema neurològic dels esfínters ocorre entre els 18 mesos fins als 4,5 anys d’edat. És norma portar bolquer fins llavors. Els nens se’l treuen sols.

Menjar sòlid

Quan aguanta el cap bé, a partir dels 5 mesos aproximadament, pot asseure’s en la nostra falda o la trona i experimentar amb el menjar. No fa falta fer purés.

Caminar

A partir dels 9 mesos fins als 2 anys. Fins llavors, no hem de preocupar-nos.

Deixar el pit o el biberó (o el xumet)

Els nens es deslleten quan no necessiten el pit o el biberó. No hi ha més, no pots obligar a mamar a un nen.

Ser independents

Semblarà extrany però la dependència provoca independència, és a dir, si el nen se sent segur i confiat prop de la seva figura d’aferrament, quan se senti preparat s’allunyarà gradualment, sol, sense pressions, sense presses i sense la nostra intervenció.

Llenguatge i parla

Ens preocuparem que no parlin bé a partir dels 4 anys, així i tot hi ha nens que llavors encara no pronuncien la S o la R. Diuen que Einstein no va parlar fins als 4 anys.

Dormir sols

Els nens se’n van del llit familiar (si hi dormen) quan necessiten el seu espai i intimitat. O creies que dormiria amb tu el teu fill adolescent de 15 anys?

Explosions emocionals

O com els hi diem comunament les rebequeries. Són normals fins als 5 anys, si es perllonguen molt pot haver-se gestionat malament que de petit al no permetre expresar l’emoció, corregint o intentant frenar aquestes rebequeries en creure que són negatives. S’ha de permetre alleujar les frustracions dels nens perquè vagin gestionant i evolucionant.

“Temps i afecte

Quan un animal cria a les seves cries gran part del temps

ho fa des de l’instint.

El que no pot ser és que estar amb els nostres fills

sigui “una pèrdua de temps”.

A un fill no se l’estima solament pel fet de ser fill teu,

si no perquè passes molt temps al seu costat… i t’ENAMORES.

Llavors saps què fer, sense necessitat de cap mètode ni instrucció”

Carlos González

Deixem de donar-los pressa, permetem que puguin anar al seu ritme i no convertim als nostres fills en presos de la pressa, ni dels horaris, ni dels rellotges ni dels adults ja que:

“Cada nen té un ritme de desenvolupament.

Pressionar-ho perquè vagi més ràpid

és com inflar un globus més enllà de les seves possibilitats.

Qualsevol dia…explotarà”

L’EDUCACIÓ VIVA

El joc per aprendre. La millor eina i recurs que podem tenir per ensenyar als nostres fills i motivar-los a recollir o participar a casa. Quan els nens juguen, treballen. Hem de donar-li al joc la importància que mereix.


En lloc d’utilitzar els càstigs i amenaces
–que no ensenyen absolutament res, solament a témer a l’adult- utilitzem l’exemple i la imitació, que s’integra profundament i és la millor forma d’aprendre per als nens.
Tractar-los com a iguals. Com ens agradaria ser tractats a nosaltres? Doncs això.


La vida familiar
. Participar en tot el que es faci a casa ensenya als nens a ser responsables de la llar.

A l’educació ha d’haver-hi un gran lloc per a l’AMOR, la comprensió, l’enteniment i l’empatia. Pensem que l’amor és com el peix que es mossega la cua: si ensenyem amb amor i fem feliços als nostres fills, ells ho faran al seu torn.

“El mitjà més segur per fer

la nostra vida feliç,

és fer-la-hi feliç als altres”

Graf Körner

  1. Què ens fa feliços?

Si ens fa feliços fer feliços als altres, doncs endavant. Però ens preocupa que donar-li tot el que demana al nostre fill pugui ser contraproduent. Podem seguir aquesta senzilla norma que ens ajudarà a saber si “malcriem” o no:

Podem donar-li al nostre fill tot el que demani si és una necessitat vital, és a dir, si demana aigua, atenció, popa, portejar-los, dormir amb nosaltres, afecte, etc. Però si són coses materials com a joguines en una tenda, doncs decidim si volem o podem donar-li-ho i si no podem i té una “rebequeria” doncs permetem que tregui la seva frustració i s’alleugi. Cobrir les necessitats vitals dels teus fills, la criança respectuosa i criar amb amor és una grandíssima inversió de futur.

Fer el que ens fa feliços ens proporciona benestar a nosaltres i als altres i no pot haver-hi res dolent en això, en canvi si li donem un carxot al nostre fill i immediatament ens sentim malament, hi ha alguna cosa que no fem ben segur.

Així que finalment arribem a la conclusió que:

No existeix “sacrificar la teva vida” pels teus fills.

Això els genera culpa.

Per contra, assegura’t de viure una vida

que els teus fills vulguin imitar.

Descobreix la teva pròpia felicitat i viu-la.

Això aprendran els teus fills de tu…

Gràcies per promoure la criança respectuosa i fer d’aquest món, un món digne per als nostres fills, us desitjo una criança molt feliç!

Mo Queralt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *