INCOHERÈNCIES COHERENTS EN LA CRIANÇA

Hi ha una sèrie de factors que influeixen en el desenvolupament de les persones. Molts d’ells tenen a veure amb la maduració, és a dir, no es poden ensenyar. I tractant-se de nens, que ocorrin naturalment, sense forçar, té una rellevància vital.

Permetre el ritme del nen definirà el seu futur a curt i llarg termini.

Si entenem i coneixem aquests factors la criança serà molt més fàcil a tots els nivells, perquè ens relaxarem en normalitzar-los.

Per això mateix no seria correcte parlar d’incoherència ja que, per al nen, tot té coherència mentre es desenvolupa (evidentment si no existeix res fora del què es considera normal)

1. Tenir dependència per passar a la independència

Cada vegada ho entenem més, cada vegada més famílies saben que no existeix una independència del nen saludable i normal sense haver passat abans per un estat de dependència cap a la figura d’aferrament (“apego”) (que sol ser la mare) durant els primers anys.

Si no forcem, si permetem que el nen s’apegui i estigui prop de nosaltres el temps que necessiti, s’anirà allunyant cap a una independència sana.

2. El son en companyia per aprendre a dormir sol

No queda una altra, dormir en pau, sentir-se segur, confiat, protegit, ensenya a dormir en solitud. Obligar a un bebè (que plora quan el deixem sol, que busca i necessita a la seva mare, la seva calor, contacte i vincle i és ignorat) a dormir sol, només porta problemes a la llarga. Ja hi ha testimonis que afirmen anar al psicòleg per problemes de son per haver utilitzat amb ells mètodes conductistes per aprendre a dormir sols.

3. Menjar amb les mans per saber menjar amb coberts

Com pretenem aprendre a treballar la fusta sense tocar-la, sense ensumar-la, sense conèixer el tacte, les textures…? Poder tocar, olorar i provar ens porta a desenvolupar parts del cervell que es construeixen per al futur. Jugar amb el menjar, tirar-lo, despachurrar-lo, escopir-lo, etc. és, a falta d’una paraula millor, educatiu.

4. Sentir aferrament per coses per aprendre a desaferrar-me.

Si permetem que l’ego es desenvolupi, sense censurar-ho, sense reprimir-ho, ocorre el següent pas: el desaferrament. Que un nen sigui egoista és normal i preferible, han d’apegar-se a les seves pertinences per saber el que suposa deixar-les anar. I mentrestant l’adult dóna exemple de desaferrament, perquè siguem realistes, ens costa desprendre’ns o deixar segons quines coses als altres: el cotxe al veí, la targeta de crèdit, el nostre mòbil a un desconegut…o no?

5. No controlar les emocions per aprendre a controlar-les.

Per conèixer alguna cosa hem de viure-la, experimentar-ho i quant més experimentem més autocontrol aprendrem. Amb l’experiència aprenem a controlar. Per aquesta mateixa raó no podem pretendre que un nen controli una rabieta si abans no sap el que és, com li fa sentir, si no s’ha ficat de ple i s’ha “conegut”.

En definitiva, si entenem que aquests processos tenen el seu temps, que han d’ocórrer si o si, tot es torna més amè i fàcil. Si intentem evitar-los o reprimir-los fent sentir malament al nen per exterioritzar-los solament complicaria les coses.

Els nens tenen molt que ensenyar-nos i tenir paciència amb ells perquè puguin viure aquestes experiències que faran d’ell un nen amb o sense problemes d’adult, és el nostre llegat com (pa)mares.

Coneixes algun més?

Mo Queralt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *