LA IMPORTÀNCIA DE DEIXAR TRIAR ALS INFANTS

Els meus fills trien quina roba posar-se des dels dos anys. Molts pensareu que quina barbaritat, deixar sortir al carrer o anar a l’escola amb roba que el nen no sap ni si va conjuntat, si fa fred o calor, etc. Us sorprendria veure els estils i sentits del gust dels nens si se’ls permetés triar com vestir-se!

Per començar anar conjuntat és molt relatiu. Cadascun pensarà que l’altre no va a conjunt, o que els colors no peguen o que no es pot anar disfressat de spiderman a l’escola (la meva filla ho va fer fa dos anys), però no crec que tu et vesteixis com la teva veïna o germà i podries pensar que no es vesteixen bé els altres. Així que en qüestió de gustos per la roba no tenim excusa per permetre als nens anar al seu estil.

Moltes altres famílies em diuen que els nens no saben distingir si fora fa fred o calor i podrien no sortir al carrer adequadament, però sempre podem “ajudar” deixant solament en el seu armari la roba adequada, per exemple, els abrics a l’estiu no haurien d’estar al seu abast i si ho estan, potser seria interessant observar quant temps portaria abric un nen en ple estiu al carrer.

Us vaig a mostrar les eleccions que permeto en els meus fills, que els tornen increïblement coherents amb el temps, eleva la seva autoestima, la seva confiança i promou la seguretat en ells mateixos en un futur gens llunyà, a més seran capaços de mostrar les seves eleccions als altres, defensant-les.

Triar què i quant menjar

No ho vegeu com a arma de doble tall. Es tracta d’educar als nens en això. Per exemple, si a casa solament hi ha menjar (amb menjar em refereixo a que no hi hagi processats, dolços i altres “aliments” que prefereixi) doncs triarà menjar. “Però és que jo vull que mengi fruita!” Bé, doncs deixa-li triar entre 5 fruites per esmorzar. Ja estàs permetent una elecció pròpia i la teva: aconsegueixes que mengi fruita.

Amb la quantitat el mateix. Jo crec que és sagrat no forçar mai de la vida a un nen a menjar. Ells i solament ells saben quan estan plens i el que necessiten per estar en un pes saludable.

Triar quan dormir

Evidentment tenint en compte els senyals de son quan són bebès, permetent les seves migdiades i no intentant mantenir-los desperts “perquè dormin més de nit”, que per cert és un mite.

I per als nens més grans no deixant que passegin per casa fins a caure rendits. En definitiva tenir respecte pel seu descans en cada etapa.

 Triar amb qui dormir

Els nens se’n van del llit dels pares a certa edat. Tots i cadascun dels pares que han permès als seus fills dormir amb ells fins que els nens han volgut, ho saben. Encara no s’ha demostrat (ni es demostrarà) què que les persones dormin amb altres persones sigui perjudicial en algun aspecte durant tota la nostra vida a qualsevol edat. Dormir és dormir, compartir el llit solament ens fa sentir més segurs i confiats.

Triar a qui donar afecte

Obligar a un nen a donar afecte és el primer pas perquè cregui que als adults se’ls ha de donar afecte si ho demanen si o si, no vulguis saber a on pot portar això. El nen ha de poder triar a qui li fa un petó o una abraçada o una carícia, d’aquesta forma serà sincera, real, no forçada. No desitjo crear nens que fingeixin els seus sentiments.

Triar quan aprendre

Entre altres coses a llegir o a escriure. Puc assegurar-te que ho desitjarà algun dia. Uns als 5 anys i uns altres als 9 anys. Però tot nen desitja aprendre. Si forcem i intentem que aprenguin als 3 anys sense veure interès ni intenció en el nen estem perdent un temps molt valuós per a ell.

Quan ho necessiti, ho voldrà aprendre i a la velocitat que ho fa, t’espantarà!

Triar com serà la seva habitació

Quina millor manera de sentir-se bé en un lloc que creant-ho tu mateix. Si permetem que el nen crei el seu espai, la seva intimitat, triï la decoració, els colors…voldrà estar aquí, se sentirà a gust.

És el primer pas per convidar als nens a anar-se al seu llit si segueixen dormint en el dels pares. Per què no permetre que pintin o dibuixin en les parets de la seva habitació?

Triar equivocar-se

Quina mania tenim els adults en no deixar que els nens s’equivoquin. Els veiem allí, concentrats intentant ficar una peça en un encaix i aquí estem nosaltres, observant quant triga. I si triga “massa” l’ajudem i li fem el treball, la majoria de vegades sense que ens hagi demanat ajuda.

Com ha d’aprendre si no s’equivoca?

Triar la seva pròpia roba o imatge

Clar que intento condicionar a la meva filla de 7 anys si vol posar-se una sabata de cada, perquè pot anar incòmoda tot el dia. I li explicaré el perquè jo no l’hi recomano. Però pot anar amb un mitjó de cada, o amb un jersei verd amb pantalons vermells. Això és cosa seva.

En 7 anys no havia anat mai a la perruqueria, li anava tallant jo les puntetes molt de tant en tant. Un bon dia em va dir que volia tallar-se el pèl fins a l’espatlla i tenyir-se les puntes de taronja. Tot un canvi! Li vaig explicar què suposava tenyir-se i vaig accedir a la seva petició. Molta gent quan la veu vestida a la seva manera li diu coses, però a ella li és igual (un dels avantatges de deixar que triï des de petita). I allí va, trobant el seu propi estil i imatge.

El meu fill amb 2 anys em demana de vegades posar-se tres jerseis de màniga llarga alhora, un damunt de l’altre. Li encanta la roba. Jo li explico que això li donarà calor i estarà incòmode, però allà ell. Poc dura amb els tres jerseis posats! Ell mateix ja em demana que li tregui en una estona. Però ho ha après ell solet això. I per a mi, aquest aprenentatge d’assaig-error no té cap preu.

En definitiva, cometre errors, aprendre de les conseqüències de triar un camí o un altre, una fruita o una altra, ensenya a aprendre, per a la propera elecció que es prengui sigui més conscient, més pensada, procurant en un futur no cometre aquest error.

Els nens als quals no se’ls permet triar, poden tenir problemes d’adults per conèixer les conseqüències dels seus actes i no aprenen, prenen decisions equivocades que tornen a repetir novament.

La presa de decisions, tan simple com triar una fruita entre 5, ensenya al nen que té elecció, que té opcions. Volem aconseguir que el nen es converteixi en un adult capaç de dir que NO a una proposta, sigui de treball com de parella, si ensenyem a prendre decisions des de molt petits estem alimentant la idea que ells són els amos de les seves vides i precisament què fa “home” a “l’home”? Doncs les seves eleccions.

Mo Queralt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *