COM ELEVAR L’AUTOESTIMA I LA CONFIANÇA DELS TEUS FILLS

Els nens neixen amb una gran predisposició a creure en ells mateixos i a estimar-se tal com són. Neixen sense prejudicis ni idees infundades sobre la seva persona.

Però la societat, els mitjans de comunicació, l’entorn cultural, l’escola i sobretot la família, condicionen, destrueixen o modifiquen el que els nens pensen d’ells mateixos, no permetent accions que poden realitzar des de molt petits, com menjar sols, pujar un esglaó o a una cadira.

L’ideal seria que els pares també tinguessin una bona autoestima, ja que no podem ensenyar amor propi als nostres fills si no ens estimem i acceptem a nosaltres mateixos.

També sabem que depèn de molts factors que això sigui així, per això vaig a proposar fer-ho a través de jocs i exercicis que qualsevol mare, pare o familiar pot aplicar.

Però primer anem a entendre el perquè els nens no arriben a tenir una bona autoestima i confiança en ells mateixos.

Com es torna un nen insegur? 

Doncs des de la infància, des del mateix moment en el qual neix ja pot aprendre a sentir-se segur o insegur, tot dependrà de com es gestionin diverses coses: el son des de què és un bebè, les paraules d’alè (o el contrari), de l’entorn cultural, de l’escola, de la família més directa, els mitjans de comunicació, però sobretot del tracte i contacte que tinguin els pares amb el nen.

Per descomptat un nen pot tornar-se insegur més tard, però amb una bona base difícilment es deteriorarà aquesta seguretat i confiança.

D’altra banda, una cosa és ser prudent i una altra insegur. Vegem un exemple per diferenciar-ho:

Prudent: davant d’un possible perill, per exemple una escala, per molt petit que sigui un nen, vigilarà els seus passos. El seu sentit de supervivència ja està ben arrelat des del naixement.

Insegur: quan s’allunya de la seva mare (o cuidador principal). Per això hem de procurar un aferrament (“apego”) segur, que bàsicament suposa atendre les necessitats vitals i bàsiques dels bebès quan les demanen: quan es desperten plorant en plena nit, quan ploren de dia per la raó que sigui (ha caigut, ha vist alguna cosa que li ha fet por…), quan demanen aliment, quan demanen braços i contacte de l’adult….
Quan el nen es troba en situació de perill –que per a ell seria quedar-se sol, la por a la foscor, la falta de contacte- es desperten les anomenades conductes d’aferrament. En aquest cas el nen intentarà per tots els mitjans ser atès per evitar mals majors, com elevar el cortisol en el cervell, que podria intoxicar-ho.

La inseguretat natural, la que desperta aquestes conductes d’inclinació, evoluciona sola si no interferim amb les nostres pròpies inseguretats dient frases del tipus: no pugis aquí que cauràs, no toquis al gos q et mossegarà…

Hem de permetre explotar però amb supervisió: intervenim, no interferim.

Inseguretats normals que evolucionen soles:

– No voler dormir sols

– No voler separar-se de la seva mare

– No parlar amb desconeguts ni voler que els agafin en braços

– No voler fer coses que poden considerar perilloses (tocar a un gos, tirar-se per un tobogan…)

Podem encoratjar i animar al nen perquè ho faci, però no fer-lo sentir malament ni menysprear la inseguretat amb frases del tipus “no tinguis por”, ”no siguis covarda”, ”si no ho fas…”, “molt malament per no fer-ho”

NO hem d’obligar al nen a actuar davant d’una inseguretat ja que podria bloquejar-lo i com a conseqüència acompanyar-lo en l’adultesa.

Si acceptem aquestes inseguretats, podem ajudar al nen a superar-les si persisteixen en el temps, sabent abans de res quan és normal que apareguin, per exemple seria completament normal que un nen de 20 mesos no vulgui separar-se de la seva mare, que un bebè de 5 mesos no vulgui dormir en el seu bressol o que un bebè plori quan se’l deixa sol.

Com aprèn a confiar un nen en si mateix? 

Doncs la resposta és bastant fàcil: confiant tu en ell des del principi. I això s’aconsegueix amb alguns exercicis que podem aplicar dia a dia (ara els veurem) o no menyspreant les emocions i sentiments dels nens, siguin quines siguin, donant-li valor al que senten, acceptant el que són i el que han vingut a fer.

Anem a veure els exercicis per elevar l’autoestima i la confiança que he preparat:

  1. El que ens agrada.

Es tracta d’apuntar tres coses que t’agradin de tu, tres que no i perquè. El teu nen ha de fer el mateix (si no sap escriure que ho digui de paraula i l’hi anotes). Aquest senzill però potent exercici promou l’acceptació dels altres, per tant intervé en la intel·ligència emocional i l’autoestima.

Després d’anotar el que s’ha dit es comenta sense prejudicis com ens sentim amb les coses que ens agraden i que no ens agraden, com podem canviar-ho o millorar-ho.

  1. Lloances

Quan el teu nen fa un dibuix i ve a ensenyar-t’ho molt il·lusionat, Què li dius? “Ho has fet molt bé”?

El concepte de ben fet és molt relatiu, el nen no intentarà ser millor si lloem “gratuïtament”, però podem substituir aquesta típica frase per una altra que potenciï la seva seguretat i autoestima: “et sentiràs molt orgullós de tu mateix, veritat?”

  1. Donar responsabilitats

Una de les formes més eficaces de transmetre al teu fill que confies i creïs en ell és encomanar-li alguna tasca.

No fa falta que posi una rentadora un nen de 4 anys (que podria), però hi ha tasques molt senzilles que, des dels 2 anys, ja podem manar-li fer.

Per exemple podem dir-li que vagi a la veïna a demanar alguna cosa i quan torni recordar-li el necessari que és en el grup família, així promovem la integració i el concepte d’equip.

  1. Per favor, gràcies, ho sento

Quan demanem per favor les coses, ens disculpem per un error o agraïm un acte, estem valorant i transmetent respecte.

Si funciona amb els adults, imagina l’efecte que pot tenir en els nens. A més d’imitar-nos en un futur i fer el mateix amb els seus iguals, elevarà la seva autoestima en sentir-se valorat.

  1. Escolta, però de debò

Existeix el que es diu escolta activa: no escoltes per esperar a contestar, solament pel nero plaure d’escoltar, sense intenció d’aconsellar.

Sembla fàcil, però suposa una mica de pràctica. Escolta el que hagi de dir-te el teu fill i no aconsellis ni donis sermons. Si el nen se sent escoltat sempre confiarà en tu per explicar-te les coses i sentirà que el seu argument o opinió és important. Validar les seves paraules, sentiments i emocions elevarà la seva confiança i autoestima molt alt!

Per finalitzar us deixo un breu text de Bettina Cabana que ens explica què és l’autoestima i la seva importància:

“Tenir una bona autoestima és tan important com tenir un fort sistema immunològic; protegeix de les adversitats i de les dificultats de la vida, atorgant la força per lluitar contra elles quan es presenten.

L’autoestima és conèixer-se a si mateix amb virtuts i defectes, i tenir confiança en la pròpia capacitat per superar dificultats.
L’autoestima és l’opinió general que tens de tu mateix, es tracta d’un judici sobre tu mateix, alhora que una actitud sobre tu mateix.

Inclou:

  • Creences. Per exemple “valc molt” o “sóc competent”
    • Emocions: d’orgull, vergonya, autorespecte, triomf…

Si tens una autoestima alta, tindràs un sentit de satisfacció que ve de reconèixer i apreciar el teu propi valor, estimant-te a tu mateix i acceptant-te.

És molt important per al teu benestar psicològic, per tenir relacions personals sanes i per tenir una vida reeixida.

El contrari és tenir un concepte negatiu de tu mateix i és llavors quan es dóna una autoestima negativa o baixa.

Perquè és tan important treballar l’autoestima en els nens?

Tota percepció i concepte que tens sobre tu mateix, forma part d’un procés de desenvolupament. Aquest procés comença quan ets un nen i es construirà al llarg de tota la teva vida.

D’aquí, la gran importància que aquest procés comenci primerencament. Per a això has d’oferir-los als nens experiències que li permetran crear un sentit positiu de si mateix.

Si un nen té baixa autoestima tendirà a desenvolupar un comportament negatiu i ansiós, a través del com se sentirà menys segur i sensible enfront dels altres.

Aquestes vivències ho faran més procliu a tenir dificultats en el seu procés d’aprenentatge, en el seu acompliment acadèmic, i fins i tot dificultats per crear vincles afectius que durin”

Mo queralt

Aquí tens la versió en castellà que vaig escriure pel blog El collar de macarrones fa uns mesos

http://elcollardemacarrones.com/la-autoestima-en-ninos/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *