COM CANVIAR LES CONDUCTES INDESITJABLES DELS NENS

La majoria de consultes privades que tinc són de famílies que desitgen canviar el comportament o conductes dels seus fills, conductes inadequades, indesitjades o incorrectes, que entenem que són les pròpies dels nens petits (i no tan petits).

Una conducta o comportament disruptius s’entén que són nocius per als mateixos nens o els seus cuidadors, com saltar damunt del sofà, mossegar, pegar, esgarrapar, tirar coses, trencar joguines, cridar sense motiu aparent, amagar coses, agredir-se….i una infinitat de situacions que tenen en suspens i preocupació a milions de famílies de tot el món perquè creuen que els seus fills d’adults seran incontrolables i possiblement males persones.

Per començar hem d’entendre que aquestes conductes són normals, que les tenen la majoria de nens en un moment o un altre de la seva infància i que si es tracten amb afecte i enteniment acaben per desaparèixer sense deixar rastre.

D’altra banda si li donem certa importància, castiguem aquestes conductes i censurem els motius, seran comportaments difícils de tractar i que acompanyaran al nen en la seva adultesa, on ja no podrà ni sabrà controlar ni gestionar correctament i sense danyar als altres i danyar-se a ell mateix.

Què podem fer amb aquestes conductes?

Doncs moltes coses, començant per la primera: canviant nostra pròpia conducta! Moltes de les conductes que tenen els nens són reflexos de les conductes dels pares i una conducta sempre vol dir-nos alguna cosa. Sempre.

Una “mala” conducta és una crida de socors. Un crit d’ajuda. Un “jo no sé gestionar les meves emocions, sentiments ni tinc control sobre elles”.
Us semblarà una ximpleria però un nen feliç no es porta malament. Així que la segona cosa és tenir feliços als nostres nens i no parlo de consentiment sense control, parlo de la necessitat d’abraçades, d’afecte, de dormir amb nosaltres quan s’escapa del seu llit perquè ha tingut un malson, de parlar-li al seu nivell, de jugar amb ell i mirar-li a la cara…

Un nen feliç no té la necessitat de cridar l’atenció, que no és més que una prova d’amor.

Sabent aquestes dues coses més importants anem a veure que més necessitem per canviar una conducta inadequada i la primera que posaré et sorprendrà molt:

  1. La conducta no s’ha de canviar.

T’ho esperaves? La conducta ve per alguna cosa, hi ha una raó per la qual necessita expressar-la el nen, així que es busca què la provoca per treballar-ho. El major problema que tenim els pares és que creiem que és la conducta la que hem de canviar però ja sabem que això no funciona mai.

  1. Entendre la conducta.

Observa al teu fill i pregunta’t que creus que pot portar a expressar aquesta conducta, per exemple:  potser el teu fill ha vingut a ensenyar-te un dibuix que ha fet i com estaves pendent del foc a la cuina no li has pogut dedicar més que una mirada subtil acompanyada d’un “uy si, quin dibuix més bonic fill”.

Una estona després el teu fill està pintant les parets del menjador i no saps perquè! (o si…)

  1. Valorar la gravetat de la conducta.

Pregunta’t si és tan greu la conducta que mereixi crits, amenaces, càstigs, etc. Creus de veritat que deixarà de fer això que gens t’agrada utilitzant aquestes “estratègies”? Pot ser que a curt termini, però això no educa en absolut i la conducta es repetirà si o si molt ràpid.

  1. Buscar l’arrel de la conducta.

Com en el punt 2, pensa que ha pogut passar al col·legi, a casa de l’àvia, al parc o a la vostra casa mateix perquè el nen necessiti expressar-se així, amb aquesta conducta indesitjable. Indaga i descobreix què necessitava que no s’ha pogut treballar al seu moment i llavors:

  1. Parla d’això i treballa-ho.

Preocupa’t per com se sent el teu fill, què pensa, què necessita per ser feliç, si descansa bé, si se sent acollit i volgut al col·legi, si a casa d’un altre familiar se li respecta, si a la vostra casa està contingut i atès. Llavors ocorre el miracle: la conducta desapareix.

  1. Observar com la conducta canvia.

Sap el teu fill el que s’espera d’ell? Té responsabilitats a casa (si, si, un nen de 2 anys pot ajudar a posar la taula)? Se li felicita pels seus assoliments i se l’atent amb afecte davant els seus fracassos? Les conductes canviaran soles, sense fer res més que ESTAR.

Hi ha conductes que ni tan sols fa falta canviar, perquè són evolutives i acabaran passant en poc temps. La paciència també és important en la criança, veritat? Tots sabem que, com a pares, necessitem quilos de paciència.

Potencia-la per poder gestionar les conductes dels teus fills amb un únic objectiu, que no és un altre que convertir-los en bones persones i això no pot passar si no ho som amb ells.

Mo Queralt

projectefamilialleida@gmail.com

Una resposta a “COM CANVIAR LES CONDUCTES INDESITJABLES DELS NENS”

  1. Bon dia. Tenim un fill de 8 anys i una filla de 5. No entenem perque el nen (8) no para de molestar a la germana, fer-li la guitza, parlar amb despreci, molestar-la sempre que ella fa algo o està jugant tranquil.la…
    Entenem que això passa a totes les cases i que pot ser normal però ens preocupa la freqúència i les maneres.
    També ens preocupa la idea que ell fa això perque es sent malament i no el sabem ajudar.
    Gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *