EL MEU FILL ES PORTA MALAMENT!

Últimament no deixo d’escoltar aquesta frase contínuament i necessitava escriure breument sobre el tema. Crec que aquesta frase ja l’hem normalitzat fins al punt que un comportament normal en un infant pot definir-se com “portar-se malament”. Per a començar hauríem de definir que és portar-se malament, perquè sembla ser que cada pare té la seva pròpia idea sobre aquest tema.

L’altre dia estava comprant i el meu fill volia una joguina, li vaig explicar perquè no podia comprar-l’hi i es va enfadar, va “patalejar” va plorar…

En sortir d’allí la caixera em va dir burleta:

“Què malament es porta aquest nen, no?”

Per a mi no havia estat un mal comportament, si no una reacció normal de qualsevol ésser humà davant una situació en la qual no aconseguim el que volem o desitgem, molt més expressiva en un nen que encara està madurant i aprenent a controlar les seves emocions.

Però per a la caixera el meu fill s’havia “portat malament”.

Així que entenem com portar-se malament al comportament NO desitjat pels adults i que depèn de cada persona, cultura, entorn familiar, etc. És a dir, que és igual com es comporti el nen, perquè per a uns estarà malament i per a uns altres no, i en cada família, país o continent es premiarà o castigarà un mateix comportament.

El cas és que l’adult creu que ha de fer alguna cosa, sigui actuar o intervenir en el que senten els nens, perquè pensem que si no ho fem de grans seran…..doncs…..no se m’ocorre gens dolent que dir…. perquè precisament és al contrari, els pares hauríem d’impedir que l’exterior intervingui quan els nostres fills s’estan expressant, quan exterioritzen una emoció que, en cas contrari, quedaria reprimida i tard o d’hora sortirà a la llum amb més força i sense control.

I si un adult s’avergonyeix perquè el seu fill a tingut una rebequeria al “súper”, ha de saber que el problema és seu no del nen i hauríem de parar-nos a pensar que és més important per a nosaltres: Un fill sa emocionalment o un públic desconegut però satisfet?

“QUE VE EL LLOP!” CONSEQÜÈNCIES DE CONTROLAR ELS INFANTS A TRAVÉS DE LA POR

Recordo clarament quan em quedava a dormir a casa de la meva àvia. Si no volia anar al llit ella m’acompanyava i em deia després de fer-me un petó en el front “Si no t’adorms vindrà el Coco i et menjarà”. La meva àvia era un encant de dona, però, Com se suposa que havia de dormir-me pensant que vindria un tal Coco i em menjaria? Com podia pensar la meva àvia que seria una bona idea dir-me això perquè jo descansés bé i volgués tornar a la seva casa un altre dia?

Els infants tenen pors, això tothom ho sap. Els adults tenim pors. Això també es sap. El que potser no se sap és que hi ha dues classes de pors: les pors evolutives i les pors apreses.

La por i com la gestiona el nen

La por és una emoció bàsica i vital per a la supervivència perquè ens avisa que alguna cosa no va bé i que s’ha d’actuar per a no córrer un risc. Tenir por al foc és necessari per a no cremar-nos, cert?

Continua llegint ““QUE VE EL LLOP!” CONSEQÜÈNCIES DE CONTROLAR ELS INFANTS A TRAVÉS DE LA POR”