COM PLANIFICAR UN ESTIU SENSE CONFLICTES

Encara que et sembli gairebé impossible, la majoria de conflictes desagradables que tenim poden prevenir-se, només fa falta treballar en això un temps i començar amb una bona base. No et passa que intentes no tenir conflictes amb els teus fills però contínuament caus en el mateix? No tens la sensació de que moltes d’aquestes situacions es tornen més difícils de gestionar amb el temps? Creus que ho has provat tot però quan reflexiones t’adones que fas exactament el mateix però d’una altra forma?

Amb una bona planificació podràs reduir gran quantitat de conflictes i tenir un estiu tranquil per a poder gaudir de la família al complet. Per a mi l’estiu, just quan acaben l’escola, és l’època perfecta per a fer balanç, baixar el ritme de les exigències (rutines molt marcades, horaris per a anar a dormir, dutxa-sopa-conte a tot córrer…) i revisar quines situacions són insostenibles i com millorar-les.

Continua llegint “COM PLANIFICAR UN ESTIU SENSE CONFLICTES”

PREGUNTES I RESPOSTES DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

Una de les coses que més m’agraden de la meva feina es quan fas una xerrada, grup informatiu, conferència…i les famílies marquen el ritme i la informació que volen rebre.  Aquesta espontaneïtat, on les famílies es nodreixen entre elles, és meravellós. Poder compartir el que jo sé sobre la criança respectuosa i aportar una mínima llum a les seves vides és la meva passió.

Ahir a La Trifubera vam passar dues hores compartint neguits, dubtes i anècdotes sobre les emocions. Durant la criança sempre es tenen dubtes de cada pas que es dona, però si es té la informació sobre el tema, ajudarà a dur una criança una mica més relaxada i empoderada.

Encantada de ser-hi amb vosaltres i encantada de tornar-hi ben aviat!

EL MEU FILL ES PORTA MALAMENT!

Últimament no deixo d’escoltar aquesta frase contínuament i necessitava escriure breument sobre el tema. Crec que aquesta frase ja l’hem normalitzat fins al punt que un comportament normal en un infant pot definir-se com “portar-se malament”. Per a començar hauríem de definir que és portar-se malament, perquè sembla ser que cada pare té la seva pròpia idea sobre aquest tema.

L’altre dia estava comprant i el meu fill volia una joguina, li vaig explicar perquè no podia comprar-l’hi i es va enfadar, va “patalejar” va plorar…

En sortir d’allí la caixera em va dir burleta:

“Què malament es porta aquest nen, no?”

Per a mi no havia estat un mal comportament, si no una reacció normal de qualsevol ésser humà davant una situació en la qual no aconseguim el que volem o desitgem, molt més expressiva en un nen que encara està madurant i aprenent a controlar les seves emocions.

Però per a la caixera el meu fill s’havia “portat malament”.

Així que entenem com portar-se malament al comportament NO desitjat pels adults i que depèn de cada persona, cultura, entorn familiar, etc. És a dir, que és igual com es comporti el nen, perquè per a uns estarà malament i per a uns altres no, i en cada família, país o continent es premiarà o castigarà un mateix comportament.

El cas és que l’adult creu que ha de fer alguna cosa, sigui actuar o intervenir en el que senten els nens, perquè pensem que si no ho fem de grans seran…..doncs…..no se m’ocorre gens dolent que dir…. perquè precisament és al contrari, els pares hauríem d’impedir que l’exterior intervingui quan els nostres fills s’estan expressant, quan exterioritzen una emoció que, en cas contrari, quedaria reprimida i tard o d’hora sortirà a la llum amb més força i sense control.

I si un adult s’avergonyeix perquè el seu fill a tingut una rebequeria al “súper”, ha de saber que el problema és seu no del nen i hauríem de parar-nos a pensar que és més important per a nosaltres: Un fill sa emocionalment o un públic desconegut però satisfet?

“QUE VE EL LLOP!” CONSEQÜÈNCIES DE CONTROLAR ELS INFANTS A TRAVÉS DE LA POR

Recordo clarament quan em quedava a dormir a casa de la meva àvia. Si no volia anar al llit ella m’acompanyava i em deia després de fer-me un petó en el front “Si no t’adorms vindrà el Coco i et menjarà”. La meva àvia era un encant de dona, però, Com se suposa que havia de dormir-me pensant que vindria un tal Coco i em menjaria? Com podia pensar la meva àvia que seria una bona idea dir-me això perquè jo descansés bé i volgués tornar a la seva casa un altre dia?

Els infants tenen pors, això tothom ho sap. Els adults tenim pors. Això també es sap. El que potser no se sap és que hi ha dues classes de pors: les pors evolutives i les pors apreses.

La por i com la gestiona el nen

La por és una emoció bàsica i vital per a la supervivència perquè ens avisa que alguna cosa no va bé i que s’ha d’actuar per a no córrer un risc. Tenir por al foc és necessari per a no cremar-nos, cert?

Però sobre les pors infantils tot és una mica més complex, sobretot si ho dificultem els adults en intentar educar amb la por. Les pors evolutives les aprenem de les experiències viscudes de nens, no provocades per l’adult o amb intenció i les pors infundades o apreses les aprenem pels adults amb intenció que provocar en el nen una reacció o el canvi d’una conducta.

El nen viu l’experiència de la por evolutiva d’una forma natural i sense exageracions, sol passar ràpid i no deixa rastre de trauma si no intervenim molt. Per exemple quan el nostre fill passa prop d’una tanca i un gos borda fort, el nen s’espanta i ve plorant al nostre costat demanant braços. Aquí podem reaccionar de diverses maneres, la més adequada és abraçar-lo si ho desitja, permetre que plori i s’expressi i explicar-li tranquil·lament que els gossos borden, que aquest ho feia per a protegir la seva casa i que és normal que s’espanti.

El nen, depenent de la seva edat ens anirà recordant la situació viscuda per a anar-la gestionant mentalment “mama, el gos ha bordat, veritat?”, “papa, tinc por del gos!”, “mama, el gos era gran i negre i m’ha espantat”, etc., etc. i nosaltres només hem d’assentir, escoltar i explicar si ho veiem necessari, la situació viscuda “si fill, el gos t’ha bordat, t’ha fet por? És normal tenir por, el gos era molt gran? Com de gran era?”…i comentar la situació fins que el nen vagi pal·liant els efectes de l’esglai i pugui calmar-se. La por permet al nen entendre el seu entorn, entendre el món i valorar segons el seu criteri el que deu ser temut per a sobreviure.

Però quan la por és apresa o infundada, l’aprenentatge pot acompanyar al nen durant tota una vida i el pitjor és que aquesta por li ho transmetrà després als seus propis fills i anirà perpetuant-lo.

Pot ser que la frase del títol no l’hagis dit mai i et sembli molt dura, però als nens els diem altres més subtils encara que igual de perilloses, pensant que podria ser pel seu bé o per a aconseguir alguna cosa d’ell. Quan volem que no surti corrents, que no es pugi a una prestatgeria, que no salti damunt del sofà, que s’ho mengi tot…hem sentit o dit frases com aquestes:

No toquis al gos que et mossegarà
No pugis aquí que cauràs
No creuis que t’atropellarà un cotxe
No saltis al sofà que et trencaràs alguna cosa
Si no menges et quedaràs petit

Aquestes frases sovint les senten els nens de persones que els estimen i que se suposa volen el millor per a ells, però mentir-los -ja que aquestes afirmacions tampoc són certes- crea en el nen una por irreal que no sabrà gestionar més endavant.

El nen espantat, com actua

El nen espantat que té pors evolutives que van desapareixent amb l’edat o amb noves experiències agradables, li dedicarà un temps a la seva por fins a dominar-la (com l’exemple del gos que bordava), però quan el nen viu una por apresa pot gravar-se i perdurar en el temps si no s’ha tractat correctament. Aquest nen no podrà portar una vida normal, ja que aquesta o aquestes pors li impediran aconseguir objectius concrets. Posem el mateix exemple del gos que bordava i dues opcions que poden provocar un trauma en el nen. En la mateixa situació en què li borda el gos al nen:

Nosaltres correm igual o més espantats cap al nen, cridant, l’agafem en braços i mentre plora espantat li diem “mai t’acostis a un gos! Són dolents, mosseguen, et poden fer mal!”, si exagerem la situació estem plantant una llavor de terror en el nen que s’anirà regant quan passi davant d’altres gossos i la seva mare/pare li torni a recordar “no toquis al gos que mossega, recordes com et va bordar aquell gos?”

Quan el nen ve corrent cap a nosaltres espantat li diem “bah! Que no fa por, no t’espantis, només és un gos, els nens grans no s’espanten…” estem menyspreant els seus sentiments i emocions i la por no desapareixerà.En aquests casos, pot ser que el nen, de més gran, eviti passar per aquest carrer, eviti caminar prop dels gossos, no pugui estar a casa d’algú que tingui gos, no pugui tenir el seu propi gos, etc.

El nen que té pors pot actuar allargant l’angoixa de separació, minant la seva autoestima al no veure’s capaç d’enfrontar-se a la por, li costarà més independitzar-se i ser autònom, necessitarà tenir un adult a prop per a sentir-se segur en un entorn que ja ho seria –si no haguéssim infundat la por-, de gran tindrà por de coses o situacions que ja no haurien de fer por i transmetrà als seus germans petits i als seus propis fills les mateixes pors.

Conseqüències Què aconseguim realment ficant por als nens?

  • Que el nen senti odi cap a ell mateix. El contrari de l’amor no és l’odi, si no la por. Els adults podem corrompre aquesta emoció desagradable quan la transmetem d’una forma insana i a més si el nen senti por de coses o situacions que certament no ha de témer, pot arribar a odiar-se a ell mateix per sentir-se així i no saber com controlar-ho.
  • Perpetuar les pors als seus propis fills. Com hem dit més amunt, si temem als gossos pensarem que són perillosos i quan siguem mares o pares tindrem por al fet que els nostres fills s’acostin als gossos, per tant els transmetrem aquesta por tret que ho treballem en nosaltres mateixos.
    En aquest cas puc dir que la meva mare els té pànic als gossos (a hores d’ara podeu imaginar perquè) però ella, encara que a vegades no podia evitar posar-se tensa enfront d’un gos gran quan la meva germana i jo érem petites, mai ens va transmetre aquesta por arribant fins i tot a dir-nos que ella sí que tenia por però que els gossos eren bons i que només havíem d’acostar-nos amb cura, preguntant a l’amo si podíem tocar-lo. De fet vam tenir gos sempre a casa. La meva mare va treballar les seves pròpies pors per a evitar passar-nos aquest trauma. Li estic tremendament agraïda per això.
  • No poder portar una vida normal. Podem transmetre pors molt diverses. Conec persones que són incapaces de ficar-se en el mar, encara que sigui acostar-se a la vora, per por d’ofegar-se, persones que no poden anar amb cotxe per por de tenir un accident, persones que no poden pujar-se a un ascensor per por de quedar-se tancats…És cert que aquests poden ser pors evolutives en els nens: si han viscut un accident de trànsit poden tenir por a pujar al cotxe. Però quan perduren en el temps i no se superen és quan aquesta por es converteix en un problema i hem de plantejar-nos acudir a un especialista si no sabem gestionar-ho nosaltres.
  • Tenir una regressió. Els nens que pateixen alguna situació de por poden, durant un temps, viure situacions ja superades, com tornar a fer-se pipí si ja dominava el control d’esfínters, voler dormir amb els progenitors una altra vegada si ja dormia sol, tenir conductes infantils perquè l’atenguin, etc. En definitiva podem veure conductes o comportaments que semblen no tenir relació amb la por viscuda.
  • Minvar la capacitat de gestionar els conflictes. Quan li diem a un nen “això és perillós” ens creu i si anem a ajudar-lo quan veiem que intenta pujar-se a una cadira i li diem que es caurà, el nen creu que no és capaç de solucionar aquest problema, sense saber molt bé perquè (però com ho diu mama…)
  • Disminuir la seva autoestima. Quan el nen té por, està sentint inseguretat, quan ensenyem por a alguna cosa que no ha vingut d’una forma natural i “el salvem de la situació” li estic dient que no puc confiar en ell per a enfrontar-se al conflicte. Com dèiem abans: afecta a la seva autoestima.

Com treure la por o tractar el trauma si ja està fet

Per a poder ajudar els nostres fills a superar les seves pors, siguin evolutius o apresos, podem fer un munt de coses:

1. Evitar les frases prohibides:

  • Això no fa por
  • No tinguis por, no t’espantis, no ploris, no t’enfadis, o sigui: NO SENTIS
  • Has de ser valent, els nens valents no tenen por (aquesta frase és curiosa, ser valent no és NO tenir por, si no tenir-ho però enfrontar-se igual a la por; és molt diferent el que solem transmetre)
  • No siguis petit o els nens grans no s’espanten
  • etc.

2. Que els nens puguin a poc a poc enfrontar-se a les pors

Passar prop de la tanca del gos que borda amb normalitat o veure’l de lluny, anar a conèixer un cadell o gossos molt tranquils de familiars o amics…

3. Provocar les situacions d’una forma gradual i amb afecte, sense forçar la situació, per exemple si al teu fill li fa por la foscor no fa falta deixar la llum oberta però podem proposar una làmpada o la llum del passadís.

4. No menysprear al nen ni avergonyir-lo del que tingui por, sigui el que sigui

Molts nens tenen por de coses o situacions que no entenem (he vist nens entrar en pànic en veure onejar una bandera…), per a nosaltres serà una ximpleria, per al nen –depèn de com es gestioni- pot ser el principi d’un trauma que perduri.

5. No transmetre les nostres pròpies pors

Pot semblar difícil, però hem de treballar en les nostres pròpies pors per a no passar-los-hi als nostres fills, sobretot si detectem que són infundats o apresos. Intentem donar exemple per a donar-los un model de superació que imitar.

6. Ensenyar-los a ser prudents no temorosos

No és el mateix tenir por que tenir prudència. Ensenyar-los a tenir por de les persones, els animals, les situacions perilloses, etc. els farà fugir del conflicte sense parar-se a pensar i analitzar com resoldre’l.

7. Trobar el motiu o la causa que produeix la por

Intenta descobrir quina, com, quan, on… si coneixem l’arrel podrem treballar en això amb el nen i mostrar-li, a poc a poc que no ha de témer a aquesta situació.

8. Elevar la seva autoestima

Amb tasques significatives a casa, promoure la seva autonomia, activitats o tasques senzilles que tinguin un èxit assegurat per a elevar la seva seguretat i confiança i quan les hi oferim podem verbalitzar-ho: “Confio en tu, se que pots fer-ho, tu ets capaç…”

9. Parlar de les pors si el nen vol

Escoltar com es sent, quines emocions li provoca, com dormirà millor, què necessita per a sentir-se bé, etc. Igualment evitarem parlar de la por si el nen no vol tant com les situacions que estiguin relacionades.

10. No dir-li mentides per a evitar les pors

Podem maquillar una mica la informació si la veritat no l’entendrà per la edat, però mentir-los dient-los que el gos no li bordarà si es passa per la tanca per a fer anar al nen, pot empitjorar la situació.

11. Compartir amb ells moments de calma

Intentar passar moments de tranquil·litat, música relaxant, meditació, cuinar…en definitiva que faci coses que li facin sentir molt bé, d’aquesta forma ensenyarem formes de relaxar-se per a quan es trobi en la situació de conflicte amb la seva por.

12. Donar-li un toc humorístic a la por 

Una teràpia molt efectiva és transformar els aspectes més aterridors de la seva por mitjançant dibuixos, caricatures….Als actors que tenen pànic escènic moltes vegades se’ls recomana imaginar-se al públic nu.

Si acompanyem les pors amb calma, comprensió i afecte, desapareixeran sense deixar rastre, si no, ens arrisquem a ficar aquesta por en els nostres fills per sempre. És la nostra responsabilitat com a pares preocupar-nos per fer-ho correctament.

Mo Queralt

7 CONSELLS PER AJUDAR A DORMIR MILLOR ALS INFANTS

Els dubtes sobre son infantil és una de les consultes més actuals i demandades. Els nadons i nens petits no dormen com els adults, tenen ritmes diferents, fases diferents i necessitats diferents almenys fins als 6 anys, ja que el son del nen no serà com el de l’adult en quant a les mateixes característiques fins llavors.

Entendre el son infantil és entendre les seves necessitats per a poder adaptar-se als ritmes dels nens i no perquè els nens s’adaptin al dels adults (ja que té les seves pròpies conseqüències forçar una necessitat fisiològica tan important). Tot i així, hi ha diversos factors que poden millorar o empitjorar el son dels nens depenent de com es gestionin.

Per a facilitar el son infantil he recollit diverses recomanacions que poden ajudar les famílies a millorar els descansos nocturns:

Continua llegint “7 CONSELLS PER AJUDAR A DORMIR MILLOR ALS INFANTS”

Conferència sobre son infantil saludable a Petitàlia

El passat dissabte a la fira anual de criança i educació de Petitàlia, vaig impartir la conferència sobre “El son saludable de l’infant” per a Llavors de Vincle.

Veure marxar les famílies dues hores més tard amb la coneixença del son dels seus infants i sense dubtes, no té preu!

Gràcies a tots els assistents i a l’associació de criança conscient Llavors de Vincle per confiar-me el traspás d’una informació tant important per a les famílies!

L’ART D’APRENDRE JUGANT

És difícil saber quan vam començar a jugar els humans, ja que en els jaciments que es treballen no es poden trobar materials orgànics que desapareixen o es desintegren amb el pas del temps, però el que sí que sabem és que les primeres joguines registrades com a tal daten de l’antiga Mesopotàmia fa més de 5000 anys i també sabem que eren joguines perquè estaven tallats o fabricats a petita escala (vaixells, ninots…). També és cert que s’han arribat a trobar peces de pedra que amb la seva reconstrucció han resultat ser petits cotxets i un altre tipus de joguines.

Et preguntaràs que té a veure tot això amb el joc i les joguines actualment. És important saber l’origen dels jocs i joguines per a poder arribar a entendre com juguem en l’actualitat.

Continua llegint “L’ART D’APRENDRE JUGANT”

TALLER DE JOC LLIURE I JOGUINES

Durant aquest taller que vam fer a Les Borges Blanques, vàries famílies van aprendre què és el joc, la seva importància i com acompanyar-lo per què sigui beneficiós i productiu per l’infant, vam reflexionar sobre amb què juguen els nens i nenes a actualitat i vam conèixer la història del joc: jocs i joguines antics.
A més a més es va descobrir:
• La família com a recurs educatiu
• El menjar i el propi cos com a joguina i l’hora de menjar com a joc
• Les corrents pedagògiques més conegudes que promouen el joc lliure i els/les seus/seves autors/res
• Els jocs i les joguines per edats del 0 als 36 mesos
Què ensenya el joc? Què ensenyen les joguines?
I vam fer una petita activitat en grup per crear una joguina molt especial
Us convidem a visitar el blog, on trobareu articles relacionats amb la criança respectuosa cada setmana! Us podeu apuntar al butlletí mensual perquè us arribin els articles i les pròximes formacions per a mares i pares!