Homenatge institucional a Robèrt Lafont

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha decidit cloure l’any Robèrt Lafont, dedicat a donar a conèixer i transmetre l’obra de l’intel·lectual occità, amb un homenatge institucional a Robèrt Lafont. Aquest acte, celebrat el 4 de desembre de 2019 al Palau de la Generalitat, va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, el síndic d’Aran, Francés Boya, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; a més de les intervencions de Benjamin Assié, director del CIRDÒC, i d’Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans, que van destacar l’herència literària i militant de l’occitanista, així com el seu polifacetisme, que el converteix, en termes de Carrera, en l’«occitanista total».

Activitats occitanes d’octubre

9-12 d’octubre. Jornades d’intercanvi cultural a Tolosa

Aquest proper cap de setmana tindran lloc a Tolosa les X Jornades d’Intercanvi Cultural. Organitzades per la Societat Verdaguer i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), aquestes jornades compten enguany amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, de la Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic i de la secció d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés. Entre els organitzadors, hi consta també el professor Josep Maria Domingo, a qui hem tingut el privilegi de tenir al nostre costat a la mateixa Càtedra d’Estudis Occitans.

Del 9 al 12 d’octubre, doncs, els participants no només podran conèixer les ciutats d’Albi i la mateixa Tolosa (guiats per Danièl Perissé), sinó que assistiran a conferències sobre els lligams que uneixen el català i l’occità. D’aquesta manera, el dia 10 d’octubre, Montserrat Comas, de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, dissertarà sobre les relacions occitanocatalanes al segle XIX a la coneguda Biblioteca d’Estudis Meridionals. El dia 12, Aitor Carrera s’encarregarà d’exposar la situació de l’occità a Catalunya, en una intervenció a l’Ostal de la Recèrca de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés.

[Consulteu-ne la primera circular i el programa]

21 d’octubre. Jornada acadèmica “Les llengües minoritàries i la seua protecció legal. La situació de l’occità aranès”

El proper dimecres 21 d’octubre de 2015, el Departament de Filologia Romànica, el Departament de Filologia Catalana i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona organitzen la jornada acadèmica Les llengües minoritàries i la seua protecció legal. La situació de l’occità aranès. L’objectiu de la jornada és analitzar, des d’una perspectiva general i comparada a nivell europeu, quin és el marc legal per a l’aranès.

PROGRAMA DE LA JORNADA

17-17.05 Presentació, a càrrec del Dr. J. E. Gargallo (UB).
17.05-17.15 Intervencions institucionals
17.15-18 Comunicació La varietat de la protecció de les modalitats lingüístiques a Itàlia, a càrrec del Dr. G. Poggeschi (UdS).
18-18.45 Comunicació L’occità aranès: evolució sociolingüística i perspectives, a càrrec del Dr. Aitor Carrera (UdL).
18.45-19.30 Comunicació La Llei 35/2010, de l’occità, antecedents i potencialitats, a càrrec de la Dra. Eva Pons (UB).
19.30-20 Col·loqui-debat, moderat pel Dr. F. Xavier Vila (UB).

L’acte tindrà lloc a la Sala de Professors (5è pis edifici Josep Carner UB), de les 17.00 a les 20.00h.

Podeu descarregar la informació de l’acte a través del següent enllaç: Les llengües minoritàries i la seva protecció legal. La situació de l’occità aranès – 21/10/15.

22 d’octubre. Presentació de L’hora de marxar de Sèrgi Javaloyès a la Universitat de Lleida

El proper dijous dia 22, a les 12, a la sala de juntes de la segona planta de l’Edifici del Rectorat, presentarem la novel·la L’hora de marxar, de l’escriptor occità Sèrgi Javaloyès, recentment publicada per Pagès. És la traducció catalana de L’òra de partir, un relat en gran mesura autobiogràfic, sobre l’experiència d’un nen durant la guerra de la independència algeriana i la posterior fugida i acollida en una família dels Pirineus bearnesos. Té a veure amb el descobriment que el mateix Javaloyès (descendent d’alacantins establerts a Orà) va experimentar de la cultura occitana en un moment de trasbals polític. La traducció catalana ha anat a càrrec del professor Jordi Suïls, professor adscrit a la Càtedra d’Estudis Occitans. Recordem, per cert, que Javaloyès ja va col·laborar amb membres del Departament de Filologia Catalana i Comunicació, a través del Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu en l’organització d’algunes de les trobades d’escriptors al Pirineu, com la que va tenir lloc l’any 2009 a Auloron-Senta Maria, que va comptar amb la participació de la Càtedra d’Estudis Occitans.

L’acte comptarà, doncs, amb la presència del mateix Suïls i de l’autor, que es referirà igualment al moment actual de la literatura occitana. Cal tenir en compte que Javaloyès n’és un dels noms importants. A més de diverses novel·les i d’una obra poètica remarcable, ha publicat un assaig sobre sociolingüística i manté una col·laboració regular en mitjans periodístics. En aquest enllaç o en aquest altre hi podeu trobar una semblança biogràfica i bibliogràfica de Javaloyès.

24 d’octubre. Gran manifestació per la llengua occitana a Montpeller

El proper 24 d’octubre, el col·lectiu Anem Òc! convoca una nova manifestació per l’oficialització de la llengua occitana a l’Estat francès. Si les manifestacions precedents havien tingut lloc a Carcassona, Besiers i Tolosa, aquesta vegada serà el torn de Montpeller, que probablement podrà veure desfilar pels seus carrers desenes de milers de persones que reivindicaran un reconeixement superior per a la llengua occitana.

La manifestació s’iniciarà a les dues de la tarda a l’Esplanada Charles de Gaulle, i compta amb el suport de nombroses entitats i associacions occitanistes. Aquesta –previsiblement– gran manifestació comptarà també amb un vilatge occitan durant tot el dia i un concert final que inclourà també balls i danses populars.

Trobareu tota la informació sobre la manifestació en aquest enllaç. També podeu seguir-ne totes les novetats a través de Twitter.

Activitats que s’acosten: de Lleida a Munic passant per Barcelona

S’acosten activitats relacionades amb l’occità -culturals o acadèmiques- prou rellevants amb una participació activa de la Càtedra d’Estudis Occitans, que tenen a veure amb aquesta recta final de l’any 2014 i el proper 2015, que ens han de dur de Lleida a Munic passant per Barcelona.

Lleida

Com és tradicional, Lleida acollirà el proper mes de desembre la cloenda de la Mòstra de Cinèma Occitan, que va iniciar-se el passat 15 de juny a la capital de Ponent, precisament en la preinauguració de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans que va acollir més de dues-centes persones vingudes de tot el planeta a la Universitat de Lleida. La Mòstra compta amb la participació activa d’estudiants de la UdL en la realització de subtítols en occità i català gràcies a un conveni entre la Càtedra d’Estudis Occitans i la Generalitat de Catalunya que va ser orificialitzat públicament el passat 16 de juny per l’Honorable Senyor Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el Magnífic Senyor Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida. Aquest darrer acte de la Mòstra a Lleida tindrà lloc el proper dilluns 15 de desembre al CaixaFòrum de Lleida (Avinguda de Blondel, 3) en doble sessió, a les set i les deu del vespre. Es projectarà el film L’Ultimo Anno, que s’interessa per la vida tradicional a les valls occitanes del Piemont.

Barcelona

De tant en tant, més enllà de l’activitat universitària regular sobre l’occità que es porta a terme a la Universitat de Lleida, és costum que el món acadèmic realitzi alguna mena de trobada de matèria occitana a la capital del Principat, que serveix per reflexionar sobre la situació actual de la llengua d’oc a Barcelona i per acostar-la als habitants del cap i casal. Sota l’organització del professor de lingüística romànica i membre de l’IEC José Enrique Gargallo, el proper 24 de novembre es durà a terme doncs la sessió Reptes i perspectives dins l’espai occità a la Universitat de Barcelona. Hi prendran part: Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida; Domergue Sumien, lingüista i sociolingüista occità que no només ha estat un membre rellevant del Conselh de la Lenga Occitana sinó també, entre altres organismes, del comitè científic de l’Onzè Congrés de l’AIEO que es va celebrar a Lleida. L’acte comptarà també amb la participació de Roger Ferran, un estudiant de Malgrat de Mar que tindrà l’oportunitat de referir-se al seu treball de recerca de batxillerat sobre el parlar occità de La Gàrdia, a Calàbria, que va alçar-se amb el guardó del 25è certamen de Joves Investigadors.

Munic

Aquells investigadors que ho vulguin, poden fer propostes de comunicació per participar al setè Obrador de Lingüistica Occitana que, per primer cop, se celebrarà fora de les fronteres occitanes i, fins i tot, romàniques: tindrà lloc a Munic, a Alemanya, del 6 al 8 de juliol de 2015, sota el guiatge de l’occitanista Daniela Müller. Aquest Obrador, que es troba sota el paraigua de l’associació Lingüistica Occitana, és una oportunitat per actualitzar la recerca sobre la llengua occitana més enllà dels congressos trianuals de l’AIEO. En el comitè científic la representació de la Càtedra d’Estudis Occitans està assegurada per Aitor Carrera i Jordi Suïls.

[Vegeu-ne la crònica confeccionada per Aitor Carrera a la revista Estudis Romànics]

Adéu sentit a Pèire Bèc

Aquest 30 de juny, a l’edat de 92 anys, ens ha deixat Pèire Bèc. Professor a la Universitat de Peiteu, Pèire Bèc, que va passar la infantesa al Comenge, havia excel·lit en nombrosos àmbits, sempre relacionats amb la llengua occitana. D’una banda, en el de la lingüística, domini en què ens ha llegat un magnífic treball sobre la transició entre el gascó i el llenguadocià al Comenge i el Coserans, a més d’altres treballs de tipus dialectològic (alguns dels quals derivaven també de la seua excel·lent tesi doctoral) i manuals de filologia romànica o d’introducció lingüística a l’occità. D’un altre costat, en el de la literatura medieval, amb diversos volums monogràfics que van fer de Bèc un dels pocs científics que, després de ser ja una referència en l’àmbit lingüístic, acabava esdevenint també una referència en la literatura de l’Edat Mitjana, amb produccions imprescindibles sobre el món trobadoresc. Bèc també va conrear la literatura en occità, amb obres que han estat llegides almenys algun cop per gairebé tots els occitanistes, com Lo Hiu tibat Contes de l’unic. En un altre àmbit, el treball La langue occitane és segurament el llibre de vulgarització sobre la llengua occitana que ha tingut més difusió dins i fora de l’Estat francès. No oblidem tampoc que Pèire Bèc va ser qui va teoritzar les bases de l’estandardització de l’occità mitjançant el seu article Per una dinamica novèla de la lenga de referéncia, l’any 1972. De fet, Bèc mateix va ser qui va adaptar al dialecte gascó la normativa alibertina, juntament amb el mateix Loís Alibèrt. En aquesta mateixa línia de codificació de la llengua, va participar en la fixació gràfica de l’aranès a principi dels anys vuitanta. En l’acció occitanista, recordem que Pèire Bèc va contribuir a fundar l’Institut d’Estudis Occitans a la fi de la Segona Guerra Mundial.

La Càtedra d’Estudis Occitans expressa el seu dol per una pèrdua tan important per al món científic i acadèmic.

Dol per Martí de Riquer

La Càtedra d’Estudis Occitans expressa el seu més sentit condol a la família i als amics del Doctor Martí de Riquer i Morera, que va traspassar ahir dimarts, 17 de setembre de 2013.

Recordem l’investigador, l’humanista i el gran filòleg, així com les seues grans contribucions al coneixement de la història de la literatura de l’Occitània i la Catalunya medievals. Els seus nombrosos treballs continuaran sent una referència per a la comunitat científica i de ben segur que un gran estímul per a les noves generacions d’investigadors.

Estudiants d’occità de la UdL participen com a voluntaris en l’Estivada, que enguany arriba a la vintena edició

La trobada anual més important sobre la llengua i la cultura occitanes és l’Estivada de Rodés. Aquesta trobada té lloc normalment pels volts de la tercera setmana de juliol a la capital del Roergue (el departament francès de l’Avairon, a la regió de Migdia-Pirineus), en ple centre del domini lingüístic occità. Enguany se celebrarà del 23 al 28 de juliol. L’Estivada de Rodés es defineix com un Festenal Interregional de las Culturas Occitanas, i consisteix en sis dies amb activitats de tota mena relacionades amb l’occità i la cultura que l’envolta: conferències, xerrades, esdeveniments literaris, tallers gastronòmics, balètis (balls populars) o, evidentment, grans concerts. Durant tota la setmana l’Estivada disposa també d’una presència permanent d’estands de tota mena d’organismes i associacions, on es poden adquirir –per exemple– les principals produccions lingüístiques, literàries i musicals occitanes dels darrers anys.

Cada any nombroses persones participen desinteressadament en les tasques quotidianes que generen les activitats de l’Estivada, que compta amb el suport de nombroses institucions de l’Estat francès (vuit regions on es parla occità, el Ministeri de Cultura i Comunicació, el mateix Senat…) i també de la Generalitat de Catalunya i del Conselh Generau d’Aran. La direcció de l’Estivada va mostrar en tot moment una predisposició entusiasta a la possibilitat d’acollir estudiants d’occità de la Universitat de Lleida.

De manera pilot, doncs, enguany dos dels nostres alumnes de darrer curs del Grau en Estudis Catalans i Occitans podran viure una setmana de cultura occitana al bell mig del Roergue, amb les despeses cobertes. Tindran l’oportunitat, no només d’assistir a tota mena d’actes en occità i sobre l’occità, sinó de fer un ús pràctic d’aquesta llengua en tota mena de situacions. Des de la Càtedra d’Estudis Occitans esperem que aquesta experiència pilot pugui ampliar-se en els anys vinents a més estudiants de la Universitat de Lleida, perquè puguin perfeccionar-se sobre el terreny en la llengua de Frederic Mistral o de Joan Bodon, que per cert va nàixer no gaire lluny de Rodés.

Trobareu tota la informació sobre l’Estivada a www.estivada-rodez.org.

Participació en el Dia Mundial de la Poesia 2013

Aquest dijous 21 de març Lleida, com tantes altres ciutats del país, acollirà nombrosos actes per commemorar el Dia Mundial de la Poesia. És en aquest marc que, a les set de la tarda, tindrà lloc a la Biblioteca Pública de la ciutat de Lleida la lectura multilingüe del poema de Zoraida Burgos Només la veu. La Càtedra d’Estudis Occitans participarà en aquesta trobada cultural, i ho farà de la mà del professor Ramon Sistac, que s’encarregarà de llegir en occità aquesta composició poètica.

Remarquem que aquest acte està organitzat conjuntament pels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, la Biblioteca Pública, la Paeria, la Diputació de Lleida, l’Associació Síndrome de Down i el Centre de Normalització Lingüística de Lleida. Durant l’acte es llegirà també el manifest del Dia Mundial de la Síndrome de Down.

Una cita cultural ineludible.

Xen Prèmi del Raconte en Occitan

La Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, el Conselh Generau d’Aran i la Càtedra d’Estudis Occitans convoquen aquest any 2013 la desena edició del Prèmi de Raconte en Occitan. Tot seguit en teniu les bases:

REGLAMENT

1. Per concórrer al Prèmi, los trabalhs devon remplir las condicions seguentas:

a) Èsser inedits e escriches en occitan. Los trabalhs deuràn respectar la normativa establida per Loís Alibèrt dins sa Gramatica Occitana.

b) Aver una longor minimala de 100 paginas e maximala de 200 paginas, al format DINA4, amb la polissa Times New Roman, còrs 12 e espaci simple. Lo document deu èsser escrich sus una sola fàcia.

c) Aver pas ganhat un autre prèmi, ni esperar tanpauc lo verdicte d’autres prèmis.

2. S’establís un sol prèmi indivisible de 5000 èuros, somés a las retengudas fiscalas fixadas per la lei.

3. Pagès Editors SL publicarà e distribuirà l’obratge ganhaire e ne cedirà 15 exemplars a l’autor. Lo contracte d’edicion, signat per l’autor e l’ostal d’edicion, serà en acòrd amb las disposicions legalas en vigor. Per la primièra edicion, los dreches d’autor son ja compreses dins la soma del prèmi.

4. Caldrà presentar tres còpias del trabalh separadament, croquetadas o religadas, e encara una quatrena còpia sus un supòrt magnetic. Los trabalhs mostraràn pas l’identitat de l’autor, mas solament lo títol e una devisa o un pseudonim. Seràn acompanhats d’una envolopa tampada sus la quala s’indicarà lo pseudonim o la devisa, e que contendrà un document amb lo prenom, lo nom d’ostal, l’adreiça, la data de naissença e lo telefòn de l’autor, e encara una notícia biobibliografica.

5. Los trabalhs seràn presentats personalament o per letra recomandada, a la Fondacion Publica Institut d’Estudis Ilerdencs, Plaça de la Catedrala s/n, 25002 Lhèida, en indicant Prèmi del Raconte en Occitan. La darrièra escasença per presentar los trabalhs es lo 19 d’abril de 2013, abans 14 oras. Tocant la presentacion dels trabalhs mandats per letra recomandada, la data indicada sus l’envolopa o sul paquet serà presa coma data valabla. L’IEI assumirà pas cap de responsabilitat per la pèrda, lo retard o los damatges causats pendent lo mandadís.

6. La jurada se compausarà de personalitats reconegudas del mond literari e academic de l’occitan.

7. Lo prèmi se poirà declarar vacant se la jurada estima que los trabalhs atenhon pas la qualitat sufisenta. Tanlèu lo ganhant informat, lo verdicte se rendrà public dins la ceremònia de remesa del prèmi, e se poirà consultar mai tard sul sit internet de l’IEI: http://www.fpiei.cat/.

8. Tre que lo verdicte serà rendut, las òbras non premiadas restaràn tres meses a disposicion de lors autors per que las pòscan retirar personalament o per l’intermediari de personas autorizadas a o far per lo quite autor. Los autors poiràn demandar per escrich e per una letra recomandada que los trabalhs non premiats lor sián tornats per la pòsta, dins lo relambi establit, se se son engatjats explicitament a prene en carga las despensas de mandadís, e aquel mandadís serà realizat per d’entrepresas de transpòrt especializadas. Un còp lo relambi expirat, l’Institut d’Estudis Ilerdencs destruirà los trabalhs que sián pas estats retirats. L’organizacion del Prèmi entretendrà pas cap de correspondéncia a prepaus de la restitucion dels trabalhs a lors autors.

9. La remesa del Prèmi aurà luòc al moment d’una ceremònia que comptarà amb la preséncia de l’autor premiat (dijòus 20 de junh, a sèt oras e mièja del ser, dins la cort de l’IEI).

10. La participacion al Prèmi implica l’acceptacion del reglament e del verdicte de la jurada, qu’es sens apelacion.

Aranès a TV3. La CEO assessora KMM

Aquest dimecres 10 d’octubre està previst que TV3 emeti el dissetè capítol de Kubala, Moreno i Manchón

L’occità –i concretament, l’aranès– hi serà present a través d’alguns diàlegs, per als quals s’ha comptat amb la intervenció de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, que no només s’ha encarregat de revisar formalment els diàlegs en qüestió, sinó que n’ha determinat també la realització fonètica. De fet, el capítol permetrà veure que un dels personatges principals d’aquesta sèrie –que fins ara ha obtingut uns bons resultats d’audiència– és occitanoparlant.

Encara que la presència de l’aranès pot ser qualificada d’anecdòtica, remarquem que serà el primer cop que l’occità apareix en una sèrie de ficció emesa per TV3. Si deixem de banda el sistema dual, a més, el canal principal de Televisió de Catalunya no oferia la possibilitat de sentir occità en horari de màxima audiència per a tot el territori català d’ençà que el programa Caçadors de paraules va dedicar íntegrament una de les seues emissions a l’aranès, l’any 2008.