Es presenten dos treballs de final de grau sobre la llengua occitana

En aquest acabament de curs 2019-2020 la Universitat de Lleida ha vist presentar dos nous treballs de final de grau que s’interessaven en la llengua occitana des de punts de vista diversos, que reforcen per tant l’aposta de la nostra institució pel foment de la recerca i la docència en filologia occitana. Recordem que la Universitat de Lleida és l’únic centre d’ensenyament superior de tot l’Estat que proposa un Grau en Filologia Catalana i Estudis Occitans que implica que tots els futurs graduats en filologia catalana segueixin una formació en occità i que possibilita igualment una branca d’especialització en la llengua d’oc.

Els treballs presentats en aquesta convocatòria van ser avaluats per un jurat format per professors adscrits a la Càtedra d’Estudis Occitans: Aitor Carrera, Ramon Sistac i Jordi Suïls. En un cas es tractava de la recerca de Thiago Mori, Vèrs un libre d’estil per Jornalet. Analisi descriptiva de la publicacion e de sos critèris de correccions lingüistica per l’elaboracion d’un libre d’estil, sota el guiatge de Jordi Suïls, que en aproximadament un centenar de pàgines versava sobre la possibilitat i les perspectives que s’obren per a l’elaboració d’un llibre d’estil per al conegut diari digital Jornalet i que va obtenir la qualificació excel·lent. En el segon cas, el treball de Mar Font Martí, d’unes cent quaranta pàgines, portava per títol Primera descripció de l’occità d’Era Barta d’Arribèra. Aproximació filològica a alguns aspectes fonètics i lexicals del gascó comengès, del qual n’era tutor Aitor Carrera. Aquest segon treball, que s’interessava per la llengua del país d’Arribèra (on té els orígens familiars una part de la família de Joan Coromines), va aconseguir la qualificació matrícula d’honor. La presentació pública d’aquestes dues recerques van ser l’ocasió perquè els seus autors utilitzessin l’occità a l’hora de dur a terme l’exposició dels seus treballs, de manera que els actes acadèmics van servir-se majoritàriament d’aquesta llengua en la major part de les intervencions i van contribuir, per tant, a fer més present la llengua bessona del català –oficial al Principat d’ençà de 2006, recordem-ho– en el nostre àmbit universitari.

D’estudiant de Lleida a professor bilingüe a l’Estat francès

Els estudiants de la Universitat de Lleida podran, des d’ara mateix, esdevenir professors d’occità a l’Estat francès. Aquesta novetat s’inscriu en el marc d’un projecte POCTEFA liderat per l’Ofici Public de la Lenga Occitana, en el qual participen diverses universitats, altres centres educatius i organismes públics de l’Estat francès a més de la mateixa Universitat de Lleida. Podeu obtenir-ne informació detallada a la següent adreça: https://www.eskola-futura.eu/.

Fins ara, la Universitat de Lleida ja disposava d’intercanvis Erasmus amb la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés i amb la Universitat de Montpeller – Paul Valéry. En el cas de la primera, concretament, en el marc Erasmus +, que permeten anualment no només que estudiants dels respectius centres cursin un any dels seus estudis a l’altre costat de la frontera i es perfeccionin en occità i català, sinó igualment sessions específiques de professors tolosans a la Universitat de Lleida (que afecten tots els que cursen Filologia Catalana i Estudis Occitans) i de professors catalans a Tolosa cada any, i que fins ara han estat un èxit incontestable.

Ara, en el context d’aquest projecte, els estudiants de la Universitat de Lleida que hagin cursat el seu quart any a Occitània en el marc Erasmus, podran seguir una formació suplementària del professorat de tan sols un any de durada i esdevenir, un cop superat el concurs pertinent, membre de la comunitat docent de l’Estat francès com a professor d’occità. Cal remarcar que, en aquest moment, la quantitat de places ofertes cada any per exercir de professor d’occità és inferior al nombre de candidats que s’hi presenten, amb la qual cosa AQUEST PROJECTE PERMET UNA INSERCIÓ LABORAL RÀPIDA, EFECTIVA I DE QUALITAT als estudiants de la nostra universitat. Alhora posa en valor les competències en llengua occitana, en català i en francès, tant les adquirides prèviament com les obtingudes durant aquest període de formació. La Universitat de Lleida, a més, podrà acollir estudiants occitans que desitgin perfeccionar-se en occità i català.

Els estudiants que s’acullin a aquest projecte rebran, en el decurs de dos anys, una quantitat de 12.000€ per no tenir cap tipus de preocupació material en la seua estada a Occitània, una quantitat que no és incompatible amb altres tipus d’ajuda econòmica. Rebran, per altra banda, més enllà dels cursos reglats, una formació específica tant en occità com en francès durant la seua estada formativa que els permetrà un domini superior d’aquestes dues llengües.

S’hi poden acollir tots els estudiants que puguin optar al conveni Erasmus en àmbit lingüístic amb els dos centres occitans esmentats abans d’iniciar el quart any dels seus estudis a la Universitat de Lleida.

El termini per presentar candidatures per al curs 2018-2019 conclou el 15 de maig. En la següent adreça hi trobareu més informació: https://www.eskola-futura.eu/ca/formation/etudiant-de-luniversite-de-lleida/.

Es presenta el primer TFG en occità a la UdL

El passat dimarts 21 de juny de 2016 es va presentar el primer treball de final de grau en llengua occitana a la Universitat de Lleida. Si bé anteriorment l’occità havia estat present en la lectura de tesis o de tesines i com a objecte d’estudi en treballs de conclusió de grau, aquest va ser el primer cop que un TFG era redactat, presentat i llegit íntegrament en llengua occitana. Amb el títol Umor contra lo sabotatge, aquest TFG va ser l’obra de Manel Zabala, estudiant de darrer curs del Grau en Estudis Catalans i Occitans, i va encarregar-se d’analitzar les reaccions humorístiques de defensa de la llengua occitana davant la pressió de la llengua francesa, d’ençà del segle XIII i fins a l’actualitat. El tribunal que va encarregar-se de valorar el treball de Zabala va estar format pels professors Jordi Suïls (secretari), Ramon Sistac (vocal) i Aitor Carrera (president, així com tutor del mateix TFG), de manera que si la defensa del TFG va realitzar-se totalment en occità, també van ser íntegrament en occità les intervencions de tots els membres del tribunal, que va atorgar a la recerca de Zabala la qualificació excel·lent.

Manel Zabala, a més d’estudiant del Grau en Estudis Catalans i Occitans, és un conegut occitanista català. Periodista, presentador d’informatius en occità a Barcelona Televisió, ha publicat també volums de creació literària i de traducció. En l’actual curs acadèmic ha realitzat pràctiques a la Càtedra d’Estudis Occitans, que el felicita de manera entusiasta per la seua tasca i per la culminació dels seus estudis en Filologia Catalana i Occitana.

Setmana Culturau del Conselh Generau d’Aran

Durant la primera setmana de juliol dos professors de la Càtedra d’Estudis Occitans van participar en la Setmana Culturau del Conselh Generau d’Aran. Aquesta setmana, que comptava amb tota mena de conferències sobre aspectes diversos relacionats amb la Vall d’Aran i la seua llengua, va tenir lloc de l’1 al 5 de juliol. Aitor Carrera i Jordi Suïls van encarregar-se d’impartir deu hores de perfeccionament en aranès, adreçat a persones interessades a obtenir un grau de coneixement superior al del nivell C del Conselh Generau d’Aran. Aquesta formació era en certa manera una continuació de la que aquests mateixos professors van impartir l’any passat a Les, aproximadament per les mateixes dates, amb un públic format exclusivament per professionals aranesos de l’ensenyament.

Professors de la Càtedra participen en la formació dels mestres de la Vall d’Aran

Durant aquest primera setmana de juliol conclourà un cicle de sessions adreçades a mestres de la Vall d’Aran que, organitzades des del Conselh Generau d’Aran, persegueixen d’intensificar la formació sobre la llengua occitana dels professionals de l’ensenyament d’aquella comarca gascona. Dos professors adscrits a la Càtedra d’Estudis Occitans s’encarregaran de dues d’aquestes sessions. De cinc hores cadascuna, seran impartides a la localitat de Les, al Baish Aran.

Aquest dilluns 2 de juliol serà el torn de Jordi Suïls, que s’encarregarà de fer una miscel·lània d’algunes qüestions de morfosintaxi aranesa. Posteriorment, el proper dimecres 4 de juliol el director de la Càtedra, Aitor Carrera, s’encarregarà dels principals problemes de correcció i de codificació de l’aranès actual en els àmbits gràfic, morfosintàctic i lexical. Aquesta intervenció tancarà aquest cicle de sessions formatives adreçades als mestres aranesos.