Mistral, el centenari.

Un dels actes que formen part de la commemoració del centenari de la mort de Frederic Mistral serà l’exposició Frederic Mistral. La terra i els somnis. Aquesta exposició, que recorda la figura d’aquest gran escriptor (Premi Nobel de literatura) i lexicògraf occità (autor del monumental Lou Tresor dóu Felibrige, encara de referència per a tot aquell que s’interessi per la llengua d’oc), s’inaugurarà el proper 8 de maig, a les cinc de la tarda, a la sala d’audiovisuals de la Biblioteca Pública de Lleida.

La participació de la Càtedra d’Estudis Occitans en aquest esdeveniment és doble. D’una banda, ha intervingut en el fet que els textos d’aquesta exposició anessin a càrrec d’estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, concretament d’estudiants de literatura contemporània, sota el guiatge del professor Josep Maria Domingo, membre de la Càtedra. D’una altra banda, en la inauguració de l’exposició es projectarà la pel·lícula Frédéric Mistral, d’Alain Glasberg. Precisament aquest és un dels films que es podran veure en el marc de l’edició d’enguany de la Mòstra de cinèma occitan que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i per tant una de les pel·lícules els subtítols de la qual han anat a càrrec un altre cop d’estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, amb la supervisió de la mateixa Càtedra d’Estudis Occitans.

Participació en la Mòstra de Cinèma Occitan

Efectivament, enguany els estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans tindran un paper destacat en el marc de la Mòstra de Cinèma Occitan. Diversos estudiants que ara mateix cursen matèries de llengua occitana a la Universitat de Lleida s’encarreguen actualment de fixar el text dels subtítols en català i en occità de més de mitja dotzena de films que formaran part de la Mòstra, cosa que la Càtedra d’Estudis Occitans valora molt positivament en la mesura que no només contribueix a la difusió social de la llengua occitana, sinó a la formació filològica i lingüística dels mateixos estudiants. Tot plegat obeeix a un conveni de la Càtedra amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Mòstra, l’exposició i l’XIen Congrès de l’AIEO

Justament, amb motiu de l’Onzè Congrés Internacional d’Estudis Occitans que tindrà lloc a Lleida del 16 al 21 de juny del proper mes de juny, els congressistes tindran l’oportunitat de veure el film sobre Mistral amb subtítols en el marc del precongrés (15 de juny) i alhora gaudir de l’exposició durant tots els dies d’aquesta important trobada científica, ja que aquells dies l’exposició sobre el poeta de Malhana estarà instal·lada a l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Remarquem que el Congrés de l’AIEO, que se celebrarà per primer cop a Catalunya, acollirà més de dues-centes persones (cent cinquanta de les quals presentaran comunicacions) provinents d’una quinzena d’estats diferents (Alemanya, Regne Unit, Estats Units, Japó, Canadà, Brasil, Bèlgica, Rússia, Itàlia…) i de més de seixanta universitats de tot el planeta. Trobareu més informació sobre el congrés clicant aquí. I les estadístiques del mateix congrés concretament en aquest altre enllaç.

Robèrt Lafont, un escrivan dins lo sègle

Amb l’arribada del desembre la Mòstra de Cinèma Occitan torna a Lleida després de recórrer el territori occità i també diverses ciutats catalanes. La Mòstra és organitzada per la Direcció General de Política Lingüística i compta, entre altres, amb el suport de la nostra universitat. Un dels seus objectius és construir una xarxa d’exhibició pública de produccions audiovisuals en occità.

Per cloure el 2013 la Mòstra projectarà a la capital de Ponent el film Robert Lafont. Un écrivain dans le siècle, una producció dirigida per Christian Passuello. Aquesta sessió, compartida amb la Filmoteca Terres de Lleida, tindrà lloc el dilluns 9 de desembre al CaixaForum Lleida (Avinguda Blondel, 3), en dues sessions: a les set de la tarda i a les deu de la nit. La presentació de la figura de Robèrt Lafont anirà a càrrec d’Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida.

Robèrt Lafont, mort l’any 2009, és un dels referents intel·lectuals indiscutibles de l’occitanisme contemporani. La seua obra conté produccions destacades en l’àmbit de l’assaig, la narració, la poesia, el teatre, la crítica i la història literàries. Membre de la Resistència durant l’ocupació alemanya, Lafont és també responsable d’importants treballs en l’àmbit lingüístic, tant des del punt de vista de la sintaxi com de l’aplicació de la normativa occitana al seu dialecte, el provençal. Polític i agitador marcadament progressista, l’Estat francès va impedir-li que es presentés a les eleccions presidencials republicanes. La Generalitat de Catalunya va atribuir-li la Creu de Sant Jordi l’any 1987. Lafont és, en definitiva, una figura clau per entendre l’Occitània contemporània.

Activitats del mes de juny

Amb l’arribada del mes de juny, Lleida es prepara per acollir una nova edició de la Mòstra de Cinèma Occitan, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la qual col·labora la nostra universitat. La Mòstra s’inaugurarà un any més a la ciutat de Lleida, i d’aquí començarà el recorregut que la durà durant tot el 2013 per diverses poblacions dels dominis occità i català, en tres estats diferents.

Durant aquest període, fins a la darrera projecció a Lleida al mes de desembre i a Barcelona al novembre, s’aturarà en ciutats occitanes com Tolosa, Bordeus, Montalbà o Pàmies, i fins farà parada en grans esdeveniments multitudinaris com l’Estivada de Rodés.

A la ciutat de Lleida el programa d’activitats és el següent:

Dimars 18 de junh a 20 oras

Castell del Rei, Turó de la Seu Vella

Lenga d’Amor. Dobertura de la Mòstra de Cinèma Occitan. Presentacion del filme per son realizator, Patric Lavaud.

Dijòus 20 de junh a 20 oras

Espai Funàtic

Tot un hormatge. Presentacion del filme per Alba Bosch, reviraira dels sostítols en catalan, estudianta del Grau en Estudis Catalans e Occitans de l’Universitat de Lhèida.

Dimècres 26 de junh a 21 oras 30

Cafè del Teatre de l’Escorxador

Lu doien de Sent Aforian

La PEBR a la fèsta de Lou Dalfin

-Setembre

Castell del Rei, Turó de la Seu Vella

Patrimòni occitan, l’héritage d’une civilisation. Presentacion del numèro 38 de la revista Arts, del Cercle de Belles Arts de Lhèida, consacrat a la lenga occitana.

Diluns 9 de decembre a 19 oras e a 22 oras

CaixaFòrum Lleida

Robèrt Lafont, un écrivain dans le siècle. Presentacion per Aitor Carrera, director de la Cadièra d’Estudis Occitans.

 

D’altra banda, podeu accedir també, a través d’aquest enllaç, al vídeo de l’acte Commemoració dels 700 anys de la reintegració de la Vall d’Aran a Catalunya, que va tenir lloc el passat 4 de juny a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Hi van intervenir, entre altres, Ramon Sistac, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Lleida i membre de la Càtedra; Pere Benito, igualment professor de la Universitat de Lleida; i Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans.

Jornalet, una iniciativa periodística digital occitana presentada a la UdL

Una vintena d’estudiants d’occità del Grau en Estudis Catalans i Occitans, així com altres persones de la comunitat universitària, van tenir l’oportunitat, ahir dimarts dia 9 d’abril, d’assistir a la presentació a la Universitat de Lleida del diari digital Jornalet. Gaseta occitana d’informacions.

L’encarregat de dur a terme aquesta presentació va ser Ferriol Macip, director d’aquest diari digital occità que acaba de complir un any d’existència. Macip, en una intervenció íntegrament en occità, va fer balanç d’aquests dotze mesos de Jornalet, i va assenyalar, per exemple, que aquest nou diari digital ha servit, entre altres coses, per constatar la vitalitat de la llengua occitana a través de la xarxa.

Macip va explicar la feina quotidiana que suposa Jornalet, i també les principals aportacions d’aquesta nova publicació digital. Destaquem, per exemple, la presència d’una visió completa i autocentrada del domini lingüístic occità, l’ús d’una llengua estàndard apta per a la comunicació arreu del territori, o la presència de contribucions -en informació i en opinió- provinents dels quatre estats en què avui es parla occità: l’Estat francès, l’Estat espanyol, Itàlia i el Principat de Mònaco. Macip va donar també dades concretes sobre les visites que rep quotidianament Jornalet, que es manté en un creixement continu després d’un primer any que ha superat les previsions inicials pel que fa a lectors.

El Cercle Català de Marsella es fa ressò de les activitats de la Càtedra d’Estudis Occitans

El Cercle Català de Marsella, una entitat gairebé centenària que exerceix de punt de referència per als catalans de Marsella i Provença i que és una de les entitats més reconegudes, sòlides i prestigioses de la Catalunya Exterior (es tracta del Casal català més antic d’Europa), s’ha fet ressò de les activitats de la Càtedra d’Estudis Occitans a través del seu òrgan informatiu mensual. La segona pàgina del butlletí del mes d’abril d’aquesta històrica entitat es dedica íntegrament a les activitats de temàtica occitana realitzades a la nostra universitat:

Precisament, el Cercle Català de Marsella va ser una de les entitats homenatjades per la Universitat de Lleida amb un simbòlic doctorat honoris causa compartit amb altres entitats de l’exili català. Fins al 18 de maig, a més, una exposició al Rectorat de la UdL repassa els noranta anys d’aquesta entitat ubicada a la ciutat focea.

 

El Cercle Català de Marsella ja ha ofert materials bibliogràfics perquè puguin ser incorporats al fons de la Càtedra d’Estudis Occitans. Ens sumem a les felicitacions pel norantè aniversari d’aquesta gran entitat catalanoprovençal.