Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras dedicada a Palmira Jaquetti

La Càtedra Josep Anton Baixeras, de la Universitat Rovira i Virgili, reprèn la Jornada Palmira Jaquetti, que havia de tenir lloc el 21 d’octubre de 2020. Finalment, es durà a terme el 23 i 24 de març de 2021.

El dimecres 24, el doctor i professor de la nostra universitat Aitor Carrera hi presentarà “L’aportació de Palmira Jaquetti a l’estudi de l’occità de la Vall d’Aran”.

Trobareu la butlleta d’inscripció aquí.

La jornada sobre Palmira Jaquetti, posposada

El proper dimecres 21 d’octubre, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili i sota la organització de la Càtedra Josep Baixeras d’aquest mateix centre, havia de tenir lloc una jornada sobre Palmira Jaquetti i Isant, etnològa, musicòloga i poetessa originària de la Seu d’Urgell que va tenir un lligam molt intens a la Vall d’Aran i que no només va recollir materials orals en aquesta comarca occitana, sinó que va dedicar diverses produccions de tipus lingüístic a l’aranès. A causa de la situació sanitària aquesta jornada, en la qual per primer cop s’havia de tenir en compte l’interès de Jaquetti per l’occità, ha hagut de ser posposada. La nova data serà fixada en funció de l’evolució de la pandèmia. Per ara, podeu consultar-ne els continguts en aquest enllaç: https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anypalmirajaquetti/detalls/activitat/2020-10-21-urv-jornades

Palmira Jaquetti va nàixer el 21 de setembre de 1895. El Departament de la Cultura de la Generalitat de Catalunya impulsa, arran del que hauria estat el seu vint-i-cinquè aniversari, un Any Palmira Jaquetti amb diverses activitats que posen en valor la tasca d’aquesta urgellenca de naixement i aranesa d’adopció, que podreu trobar en la pàgina institucional següent: https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anypalmirajaquetti/inici/

La importància d’Aran i la cultura occitana per a Catalunya

Entre les activitats diverses que han omplert l’Any Robèrt Lafont, hi trobem les conferències Ròbert Lafont, promogudes per la Direcció General de Política Lingüistica de la Generalitat de Catalunya i que tenen com a objectiu divulgar la figura i l’obra de Ròbert Lafont tenint en compte la dimensió lingüística i també la humana.

Els professors Aitor Carrera i Isabel Grifoll, de la nostra universitat, van participar a la jornada del 25 d’octubre de 2019, amb una conferència en què posaven en relleu la importància d’Aran i de la cultura occitana per a Catalunya.

Conferència de Patric Sauzet amb motiu de l’Any Robèrt Lafont

El 27 de setembre, Patric Sauzet, professor de la Universitat de Tolosa, va impartir una conferència amb el títol «Mès enllà de la diglòssia, la llengua occitana». L’acte, coorganitzat entre la Universitat de Barcelona i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, consistia en la primera sessió del curs 2019/2020 del Seminari de sociolingüística i política lingüística, del CUSC, i alhora s’emmarcava i servia de tret de sortida a la commemoració l’any 2019 de l’Any Robèrt Lafont. A més de Sauzet, hi van intervindre Meritxell Blasco, com a representant del Deganat de la Facultat de Filologia i Comunicació; Ester Franquesa, Directora General de Política Lingüística; F. Xavier Vila, Director del CUSC-UB; i Aitor Carrera, Director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, qui es va encarregar de la presentació del ponent.

Seminari del CUSC, UB

 

El substrat bascoaquità en gascó

Pèir Cames a la jornada internacional Trans-Mission: creacion e ibridacion dins lo domeni d’òc

El passat 29 de març va tenir lloc a l’Ostal de la Recèrca de la Universitat Tolosa – Joan Jaurés la jornada Joves Cercaires en Domeni Occitan, en la qual es van aplegar i exposar investigacions sobre llengua i literatura occitanes dutes a terme per filòlegs joves que s’endinsen en el doctorat o que l’han obtingut recentment.

Organitzat per Joves Cercaires en Domeni Occitan (JCDO) i els laboratoris Patrimoine, Littérature, Histoire (PLH EA 4601) i Cognition, Langues, Langage, Ergonomie (CLLE UMR 5263), la jornada va permetre oficialitzar la relació entre els JCDO i l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans sota el títol ‘Trans-mission: creacion e ibridacion dins lo domeni d’òc’ i va comptar amb quinze intervencions sobre les recerques actuals que es realitzen en l’àmbit de la filologia occitana, de les quals cinc s’interessaven específicament en qüestions lingüístiques. En aquest marc cal situar la presentació de la recerca de Pèir Cames, ‘Eth substrat basco-aquitan en gascon: torn d’orizont dera question e problèmas inerents’. Aquesta investigació es duu a terme actualment en paral·lel a la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés i a la Universitat de Lleida (en el marc de la Càtedra d’Estudis Occitans) i està codirigida per Patric Sauzet i Aitor Carrera. Cames, simultàniament doctorand a Tolosa i a Lleida, va exposar les bases de la recerca que ha de conduir a la defensa d’una tesi doctoral interessada en el pes que les llengües indígenes prèvies a la llatinització han tingut en la definició de la fisionomia del dialecte gascó de la llengua occitana. En conseqüència, va descriure els paràmetres generals d’aquesta investigació, des de les publicacions d’Achille Luchaire fins a l’actualitat.

Per obtenir més imatges d’aquesta trobada i de la reeixida intervenció de Cames, podeu consultar el següent lligam: https://www.facebook.com/pg/jovescercairesendomenioccitan/photos/?ref=page_internal.

Conferència del professor Joan Jiménez Salcedo

El passat dilluns 11 de març va tenir lloc a la Universitat de Lleida una conferència del professor Joan Jiménez Salcedo, de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Arran de la seua estada de recerca a la nostra universitat durant aquestes setmanes, i sota el títol La República contra les minories: França i la seua política lingüística, Jiménez Salcedo va impartir una sessió adreçada als estudiants del Grau en Filologia Catalana i Estudis Occitans que enguany inicien els seus estudis en llengua occitana, i que per tant s’interessen inicialment en la situació sociolingüística d’aquesta varietat lingüística en el seu territori, que pertany principalment a l’Estat francès. En la seua intervenció Jiménez Salcedo va exposar els eixos del tractament de les llengües mal anomenades ‘regionals’ a l’Hexàgon, tant des d’una perspectiva històrica com amb una visió de les principals iniciatives legislatives i administratives que afecten el reconeixement -o més aviat la manca de voluntat de reconeixement- del conjunt de llengües parlades a l’Estat francès. Doctor en Lletres per la Universitat François Rabelais de Tours i en Filologia Francesa per la Universitat del País Basc, i després d’haver estat investigador postdoctoral a la Universitat de Montreal (Quebec) i professor invitat a la Vrije Universiteit de Brussel·les, Jiménez Salcedo s’ha interessat en l’estudi de les polítiques lingüístiques en l’àmbit francòfon i francès, tant pel que fa a les minories de llengua d’oïl al Canadà com a les que es troben en l’àmbit hexagonal, cosa que va fer que la seua intervenció prestés una atenció especial a casos com el català a la Catalunya del Nord o com a la minoria alemanya d’Alsàcia. Tot plegat va contribuir que els estudiants del Grau en Filologia Catalana i Estudis Occitans poguessin obtenir una visió privilegiada de la situació sociolingüística de l’occità a França, cosa imprescindible per a la seua formació.

8en Obrador de Lingüistica Occitana

L’ochena edicion de l’Obrador de Lingüistica Occitana se debanarà a Pau del 5 al 6 de julh de 2018.

L’Obrador es dobèrt a totes los que vòlon intervenir sus una question de lingüistica occitana. La primièira jornada aurà coma tèma : « Operativitat de las divisions cronologicas (occitan medieval, modèrne, contemporanèu…) e de las divisions dialectalas ». La seconda jornada serà liura e las comunicacions poiràn pertocar totes los camps (lexic, sintaxi, morfologia, fonologia, dialectologia, sociolingüistica…) tant en sincronia coma en diacronia. Los apròchis comparatius son benvenguts. Aquel encontre pòt èsser l’escasença de presentar un trabalh acabat o en cors d’elaboracion.
Se prevei un temps de 30 minutas per cada comunicacion (20 minutas per la presentacion + 10 minutas de discussion). Las lengas de comunicacion seràn l’occitan, una autra lenga romanica o l’anglés.

La participacion al collòqui se fa a res-non-còst, mas es obligatòri de venir sòci de l’associacion. L’escotisson per un an es de 15€ e se poirà pagar sus plaça en espècias.
Las personas interessadas devon mandar per corrièr electronic als organizaires (joanbarcelo@gmail.com, louisou.g@laposte.net, patrick.sauzet@univ-tlse2.fr) una proposicion de comunicacion acompanhada d’un resumit d’una pagina (document pdf) en dos exemplars, un dels dos anonim, abans lo 1r d’abril de 2018. Seràn assabentadas de l’acceptacion ou del refús abans lo 1r de mai de 2018.
Los actes de l’Obrador, revisats per nòstre comitat de lectura, se publicaràn en linha / en accès liure dins la revista Lingüistica Occitana.

Datas importantas
Data-limit per mandar de resumits : 1r d’abril de 2018
Notificacion d’acceptacion o de refús : 1r de mai de 2018
Obrador : dijòus 5- divendres 6 de julh de 2018

Comitat scientific / Comité scientifique / Scientific committee
Aitor Carrera (Universitat de Lleida)
Alan Viaut (CNRS IKER Baiona)
Andres Kristol (Université de Neuchâtel)
Daniela Müller (Ludwig Maximilians Universität München)
Domergue Sumien (Ais de Provença)
Felip Biu (Universitat de Pau)
Jaume Costa (Université de Paris III)
Jean Sibille (CNRS CLLE-ERSS Tolosa)
Joan Barceló (director de la revista Lingüistica Occitana)
Loís Grangèr (associat CLLE-ERSS Tolosa)
Manuel Padilla (CNRS IKER Baiona)
Maria-Ana Chateaureynaud (Universitat de Bordèu)
Miriam Braç (Universitat de Tolosa)
Patric Sauzet (Universitat de Tolosa)
Rafèu Sichel Bazin (associat CLLE-ERSS Tolosa)
Xavier Lamuela (Universitat de Girona)

Cloenda de la Mòstra de Cinèma Occitan


Aquest proper dimecres 13 de desembre de 2017 tindrà lloc la cloenda de la Mòstra de Cinèma Occitan. Després d’haver recorregut desenes de poblacions d’Occitània i els Països Catalans, enguany aquesta cloenda tindrà lloc a Barcelona. Una part es basarà en un col·loqui amb dos professors adscrits a la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, Aitor Carrera i Isabel Grifoll, que tindran l’oportunitat de dissertar sobre la relació de la cultura occitana i Catalunya sota la moderació de José Enrique Gargallo, de la Universitat de Barcelona, on precisament tindrà lloc aquest acte de cloenda del cicle cinematogràfic.

Col·loqui internacional “Mons romànics de frontera”

El proper dimecres 18 d’octubre tindrà lloc, a la Sala de Professors de la Universitat de Barcelona, el col·loqui internacional Mons romànics de frontera, que compta amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, entre altres organismes, i que reserva un lloc especial a la llengua occitana. Tot seguit en podeu consultar i descarregar el programa:

Tilbert D. Stegmann a la Universitat de Lleida

El català, l’occità i la romanística vistos des d’Alemanya

Dia: dimarts, 17 de març de 2015

Hora: 12:00 hores

Lloc: Sala de Juntes del Tercer Pis (Rectorat)

 

El proper dia 17 de març comptarem amb la presència de Tilbert D. Stegmann, catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Frankfurt am Main (Alemanya), que ens oferirà una xerrada sobre la visió que es té del català i de Catalunya, així com de l’occità, en els països germànics. El motiu d’aquesta xerrada és la publicació del seu darrer llibre, de caràcter autobiogràfic, anomenat Ambaixador de Catalunya a Alemanya (Pagès Editors, 2014), en el qual repassa la seua trajectòria acadèmica i vital, que el va conduir a la descoberta de la llengua catalana i de nombroses altres llengües romàniques, entre les quals l’occità, amb qui Til Stegmann ha tingut també una relació ben estreta. És una ocasió sens dubte única a Lleida per conèixer millor la figura d’aquest prestigiós catalanista i romanista, que Francesc de Borja Moll va anomenar “cavaller errant de la catalanitat” i Manuel Vázquez Montalbán “el catalanòfil número u”. Els membres de la comunitat universitària de la UdL, així com tots aquells que ho desitgin, podran tenir una visió més detallada tant de la figura de Til Stegmann com de tot allò que des d’Alemanya es fa per donar a conèixer les llengües pròpies del nostre país: el català i l’occità.

Til Stegmann ha dut tota mena d’iniciatives per donar a conèixer la realitat catalana i les llengües romàniques a Alemanya. Organitzador d’esdeveniments com les Setmanes Catalanes a Berlín o Karlsruhe (entre altres ciutats), fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt o de l’Associació Germanocatalana o de la coneguda revista Zeitschrift für Katalanistik, Stegmann és autor de centenars de publicacions de temàtica catalana, que van de l’assaig a la lexicografia o la literatura, passant pel conegut Decàleg del catalanoparlant, que va arribar al milió d’exemplars. A més, ha impulsat el mètode d’aprenentatge simultani de les llengües romàniques EuroComRom (amb presència de l’occità), publicat en tretze varietats diferents, en les quals es posa en evidència que la comunicació entre parlants de llengües romàniques no ha de passar necessàriament per l’anglès. També hem de vincular-lo al mètode d’intercomprensió entre les llengües germàniques (EuroComGerm) i eslaves (EuroComSlav). Entre els nombrosos guardons obtinguts per Stegmann destaquen la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi Ramon Llull (2006) o el Premi Pompeu Fabra (2008).

Al volum Ambaixador de Catalunya a Alemanya, Stegmann repassa nombrosos episodis que serveixen no només per reconstituir la seua vida (que s’ha caracteritzat per una defensa permanent de la catalanitat a l’exterior), sinó per obtenir una panoràmica del món cultural català de les darreres dècades, amb un inventari llarguíssim de les principals figures del país amb què Stegmann ha estat en contacte (des de Pau Casals a Antoni Tàpies, passant per Joan Fuster, Salvador Dalí o Joan Brossa). També s’hi expliquen els seus vincles amb la llengua occitana, iniciats l’any 1975 a l’Escòla Occitana d’Estiu, i continuats amb la coneixença personal de Robèrt Lafont, Joan Larzac o Ives Roqueta. De fet, “Mistral i els catalans” va ser el tema de la conferència que li va servir per obtenir una plaça de professor a la Freie Universität de Berlin durant la primera meitat dels vuitanta.

Us esperem el dia 17 de març.