Es presenten dos treballs de final de grau sobre la llengua occitana

En aquest acabament de curs 2019-2020 la Universitat de Lleida ha vist presentar dos nous treballs de final de grau que s’interessaven en la llengua occitana des de punts de vista diversos, que reforcen per tant l’aposta de la nostra institució pel foment de la recerca i la docència en filologia occitana. Recordem que la Universitat de Lleida és l’únic centre d’ensenyament superior de tot l’Estat que proposa un Grau en Filologia Catalana i Estudis Occitans que implica que tots els futurs graduats en filologia catalana segueixin una formació en occità i que possibilita igualment una branca d’especialització en la llengua d’oc.

Els treballs presentats en aquesta convocatòria van ser avaluats per un jurat format per professors adscrits a la Càtedra d’Estudis Occitans: Aitor Carrera, Ramon Sistac i Jordi Suïls. En un cas es tractava de la recerca de Thiago Mori, Vèrs un libre d’estil per Jornalet. Analisi descriptiva de la publicacion e de sos critèris de correccions lingüistica per l’elaboracion d’un libre d’estil, sota el guiatge de Jordi Suïls, que en aproximadament un centenar de pàgines versava sobre la possibilitat i les perspectives que s’obren per a l’elaboració d’un llibre d’estil per al conegut diari digital Jornalet i que va obtenir la qualificació excel·lent. En el segon cas, el treball de Mar Font Martí, d’unes cent quaranta pàgines, portava per títol Primera descripció de l’occità d’Era Barta d’Arribèra. Aproximació filològica a alguns aspectes fonètics i lexicals del gascó comengès, del qual n’era tutor Aitor Carrera. Aquest segon treball, que s’interessava per la llengua del país d’Arribèra (on té els orígens familiars una part de la família de Joan Coromines), va aconseguir la qualificació matrícula d’honor. La presentació pública d’aquestes dues recerques van ser l’ocasió perquè els seus autors utilitzessin l’occità a l’hora de dur a terme l’exposició dels seus treballs, de manera que els actes acadèmics van servir-se majoritàriament d’aquesta llengua en la major part de les intervencions i van contribuir, per tant, a fer més present la llengua bessona del català –oficial al Principat d’ençà de 2006, recordem-ho– en el nostre àmbit universitari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *