Jornada de la Càtedra Josep Anton Baixeras dedicada a Palmira Jaquetti

La Càtedra Josep Anton Baixeras, de la Universitat Rovira i Virgili, reprèn la Jornada Palmira Jaquetti, que havia de tenir lloc el 21 d’octubre de 2020. Finalment, es durà a terme el 23 i 24 de març de 2021.

El dimecres 24, el doctor i professor de la nostra universitat Aitor Carrera hi presentarà “L’aportació de Palmira Jaquetti a l’estudi de l’occità de la Vall d’Aran”.

Trobareu la butlleta d’inscripció aquí.

La jornada sobre Palmira Jaquetti, posposada

El proper dimecres 21 d’octubre, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili i sota la organització de la Càtedra Josep Baixeras d’aquest mateix centre, havia de tenir lloc una jornada sobre Palmira Jaquetti i Isant, etnològa, musicòloga i poetessa originària de la Seu d’Urgell que va tenir un lligam molt intens a la Vall d’Aran i que no només va recollir materials orals en aquesta comarca occitana, sinó que va dedicar diverses produccions de tipus lingüístic a l’aranès. A causa de la situació sanitària aquesta jornada, en la qual per primer cop s’havia de tenir en compte l’interès de Jaquetti per l’occità, ha hagut de ser posposada. La nova data serà fixada en funció de l’evolució de la pandèmia. Per ara, podeu consultar-ne els continguts en aquest enllaç: https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anypalmirajaquetti/detalls/activitat/2020-10-21-urv-jornades

Palmira Jaquetti va nàixer el 21 de setembre de 1895. El Departament de la Cultura de la Generalitat de Catalunya impulsa, arran del que hauria estat el seu vint-i-cinquè aniversari, un Any Palmira Jaquetti amb diverses activitats que posen en valor la tasca d’aquesta urgellenca de naixement i aranesa d’adopció, que podreu trobar en la pàgina institucional següent: https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anypalmirajaquetti/inici/

Es presenten dos treballs de final de grau sobre la llengua occitana

En aquest acabament de curs 2019-2020 la Universitat de Lleida ha vist presentar dos nous treballs de final de grau que s’interessaven en la llengua occitana des de punts de vista diversos, que reforcen per tant l’aposta de la nostra institució pel foment de la recerca i la docència en filologia occitana. Recordem que la Universitat de Lleida és l’únic centre d’ensenyament superior de tot l’Estat que proposa un Grau en Filologia Catalana i Estudis Occitans que implica que tots els futurs graduats en filologia catalana segueixin una formació en occità i que possibilita igualment una branca d’especialització en la llengua d’oc.

Els treballs presentats en aquesta convocatòria van ser avaluats per un jurat format per professors adscrits a la Càtedra d’Estudis Occitans: Aitor Carrera, Ramon Sistac i Jordi Suïls. En un cas es tractava de la recerca de Thiago Mori, Vèrs un libre d’estil per Jornalet. Analisi descriptiva de la publicacion e de sos critèris de correccions lingüistica per l’elaboracion d’un libre d’estil, sota el guiatge de Jordi Suïls, que en aproximadament un centenar de pàgines versava sobre la possibilitat i les perspectives que s’obren per a l’elaboració d’un llibre d’estil per al conegut diari digital Jornalet i que va obtenir la qualificació excel·lent. En el segon cas, el treball de Mar Font Martí, d’unes cent quaranta pàgines, portava per títol Primera descripció de l’occità d’Era Barta d’Arribèra. Aproximació filològica a alguns aspectes fonètics i lexicals del gascó comengès, del qual n’era tutor Aitor Carrera. Aquest segon treball, que s’interessava per la llengua del país d’Arribèra (on té els orígens familiars una part de la família de Joan Coromines), va aconseguir la qualificació matrícula d’honor. La presentació pública d’aquestes dues recerques van ser l’ocasió perquè els seus autors utilitzessin l’occità a l’hora de dur a terme l’exposició dels seus treballs, de manera que els actes acadèmics van servir-se majoritàriament d’aquesta llengua en la major part de les intervencions i van contribuir, per tant, a fer més present la llengua bessona del català –oficial al Principat d’ençà de 2006, recordem-ho– en el nostre àmbit universitari.

Homenatge institucional a Robèrt Lafont

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha decidit cloure l’any Robèrt Lafont, dedicat a donar a conèixer i transmetre l’obra de l’intel·lectual occità, amb un homenatge institucional a Robèrt Lafont. Aquest acte, celebrat el 4 de desembre de 2019 al Palau de la Generalitat, va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, el síndic d’Aran, Francés Boya, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; a més de les intervencions de Benjamin Assié, director del CIRDÒC, i d’Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans, que van destacar l’herència literària i militant de l’occitanista, així com el seu polifacetisme, que el converteix, en termes de Carrera, en l’«occitanista total».

La importància d’Aran i la cultura occitana per a Catalunya

Entre les activitats diverses que han omplert l’Any Robèrt Lafont, hi trobem les conferències Ròbert Lafont, promogudes per la Direcció General de Política Lingüistica de la Generalitat de Catalunya i que tenen com a objectiu divulgar la figura i l’obra de Ròbert Lafont tenint en compte la dimensió lingüística i també la humana.

Els professors Aitor Carrera i Isabel Grifoll, de la nostra universitat, van participar a la jornada del 25 d’octubre de 2019, amb una conferència en què posaven en relleu la importància d’Aran i de la cultura occitana per a Catalunya.

Conferència de Patric Sauzet amb motiu de l’Any Robèrt Lafont

El 27 de setembre, Patric Sauzet, professor de la Universitat de Tolosa, va impartir una conferència amb el títol «Mès enllà de la diglòssia, la llengua occitana». L’acte, coorganitzat entre la Universitat de Barcelona i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, consistia en la primera sessió del curs 2019/2020 del Seminari de sociolingüística i política lingüística, del CUSC, i alhora s’emmarcava i servia de tret de sortida a la commemoració l’any 2019 de l’Any Robèrt Lafont. A més de Sauzet, hi van intervindre Meritxell Blasco, com a representant del Deganat de la Facultat de Filologia i Comunicació; Ester Franquesa, Directora General de Política Lingüística; F. Xavier Vila, Director del CUSC-UB; i Aitor Carrera, Director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, qui es va encarregar de la presentació del ponent.

Seminari del CUSC, UB

Cinquè intercanvi Tolosa – Lleida (curs 2018/19)

Els passats dies 27, 28 i 29 de maig la Universitat de Lleida va rebre la visita de professors i estudiants de filologia occitana de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés, en el marc dels convenis i intercanvis que mantenen regularment aquests dos centres d’ensenyament superior. Per cinquè any consecutiu, professors de la Universitat de Tolosa van impartir diverses sessions a Lleida adreçades tant als estudiants de Filologia catalana i estudis occitans de la nostra universitat com als mateixos estudiants tolosans que es desplaçaren fins a Lleida. Aquestes conferències es van complementar d’altres activitats culturals o de lleure que ja són tradicionals en aquests intercanvis : visites a llocs emblemàtics de la ciutat de Lleida (en aquest cas, el palau de la Paeria), tertúlies de temàtica occitana o activitats gastronòmiques destinades a fer conèixer als visitants occitans elements culturals de Ponent i de Catalunya.

Fins a quatre sessions acadèmiques van tenir lloc durant aquests intensos dies que s’acosten, que enguany van tenir un especial pes literari. Després de la benvinguda inicial per part del director del departament de Filologia Catalana i Comunicació, Jacme Gourc, professor de literatura medieval a la Universitat de Tolosa (que va ser introduït per la medievalista lleidatana Isabel Grifoll), va abordar la qüestió dels trobadors a la ciutat i comtat de Tolosa. Joèla Ginestet, professora de literatura moderna i contemporània que recentment ha arribat a la fi de la seua carrera docent a la mateixa universitat, introduïda per Jordi Suïls, va ocupar-se d’una de les figures més destacades de la literatura occitana del segle XX, Joan Bodon. També en aquest període històric es va centrar l’aportació de Cécile Noilhan, presentada per Ramon Sistac, sobre els pseudònims en la literatura occitana de la Segona Guerra mundial. La darrera de les conferències, a càrrec de Marine Mazars, introduïda per Albert Turull, va tractar d’una forma especial de literatura: els textos visionaris. No oblidem, per altra banda, que els estudiants i professors occitans i catalans van tenir la possibilitat de comentar la situació actual del reconeixement de l’occità a Catalunya amb Xavier Moral, responsable de la llengua occitana a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, en el decurs d’un tradicional dinar de germanor que va tenir lloc a l’Horta de Lleida i que va servir per fer conèixer als convidats occitans plats tradicionals de la gastronomia ponentina.

Aquesta nova tongada d’activitats a la nostra universitat va arriba després que estudiants i professors de la Universitat de Lleida participessin en la Setmana Occitana que va tenir lloc al campus del Miralh de Tolosa del 8 a l’11 d’abril d’aquest mateix 2019, en el qual es van succeir conferències, concerts, exposicions o projeccions cinematogràfiques, entre altres activitats (cliqueu aquí per obtenir-ne més informació: Setmana Occitana 2019). En aquest cas, estudiants de Filologia Catalana i Estudis Occitans de la Universitat de Lleida ja van ser acollits per estudiants tolosans a la ciutat mondina. Ara era el torn que els catalans acullin els occitans.

Podeu trobar més imatges i informacions sobre aquest intercanvi occitanocatalà tant a la pàgina web o l’Instagram de la Facultat de Lletres com en la pàgina de Facebook de l’occità a la Universitat de Tolosa, en els enllaços següents:

http://www.lletres.udl.cat/ca/noticies/Professors-i-alumnes-de-la-Universitat-de-Tolosa-visiten-la-Universitat-de-Lleida-per-cinque-any-consecutiu/

https://www.facebook.com/occitanUT2J/photos/a.574877889287017/2218221238285999/?type=3

https://www.facebook.com/watch/?v=844379799271257

https://www.instagram.com/p/BySGwYdoXRG/?utm_source=ig_embed

El substrat bascoaquità en gascó

Pèir Cames a la jornada internacional Trans-Mission: creacion e ibridacion dins lo domeni d’òc

El passat 29 de març va tenir lloc a l’Ostal de la Recèrca de la Universitat Tolosa – Joan Jaurés la jornada Joves Cercaires en Domeni Occitan, en la qual es van aplegar i exposar investigacions sobre llengua i literatura occitanes dutes a terme per filòlegs joves que s’endinsen en el doctorat o que l’han obtingut recentment.

Organitzat per Joves Cercaires en Domeni Occitan (JCDO) i els laboratoris Patrimoine, Littérature, Histoire (PLH EA 4601) i Cognition, Langues, Langage, Ergonomie (CLLE UMR 5263), la jornada va permetre oficialitzar la relació entre els JCDO i l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans sota el títol ‘Trans-mission: creacion e ibridacion dins lo domeni d’òc’ i va comptar amb quinze intervencions sobre les recerques actuals que es realitzen en l’àmbit de la filologia occitana, de les quals cinc s’interessaven específicament en qüestions lingüístiques. En aquest marc cal situar la presentació de la recerca de Pèir Cames, ‘Eth substrat basco-aquitan en gascon: torn d’orizont dera question e problèmas inerents’. Aquesta investigació es duu a terme actualment en paral·lel a la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés i a la Universitat de Lleida (en el marc de la Càtedra d’Estudis Occitans) i està codirigida per Patric Sauzet i Aitor Carrera. Cames, simultàniament doctorand a Tolosa i a Lleida, va exposar les bases de la recerca que ha de conduir a la defensa d’una tesi doctoral interessada en el pes que les llengües indígenes prèvies a la llatinització han tingut en la definició de la fisionomia del dialecte gascó de la llengua occitana. En conseqüència, va descriure els paràmetres generals d’aquesta investigació, des de les publicacions d’Achille Luchaire fins a l’actualitat.

Per obtenir més imatges d’aquesta trobada i de la reeixida intervenció de Cames, podeu consultar el següent lligam: https://www.facebook.com/pg/jovescercairesendomenioccitan/photos/?ref=page_internal.

Conferència del professor Joan Jiménez Salcedo

El passat dilluns 11 de març va tenir lloc a la Universitat de Lleida una conferència del professor Joan Jiménez Salcedo, de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Arran de la seua estada de recerca a la nostra universitat durant aquestes setmanes, i sota el títol La República contra les minories: França i la seua política lingüística, Jiménez Salcedo va impartir una sessió adreçada als estudiants del Grau en Filologia Catalana i Estudis Occitans que enguany inicien els seus estudis en llengua occitana, i que per tant s’interessen inicialment en la situació sociolingüística d’aquesta varietat lingüística en el seu territori, que pertany principalment a l’Estat francès. En la seua intervenció Jiménez Salcedo va exposar els eixos del tractament de les llengües mal anomenades ‘regionals’ a l’Hexàgon, tant des d’una perspectiva històrica com amb una visió de les principals iniciatives legislatives i administratives que afecten el reconeixement -o més aviat la manca de voluntat de reconeixement- del conjunt de llengües parlades a l’Estat francès. Doctor en Lletres per la Universitat François Rabelais de Tours i en Filologia Francesa per la Universitat del País Basc, i després d’haver estat investigador postdoctoral a la Universitat de Montreal (Quebec) i professor invitat a la Vrije Universiteit de Brussel·les, Jiménez Salcedo s’ha interessat en l’estudi de les polítiques lingüístiques en l’àmbit francòfon i francès, tant pel que fa a les minories de llengua d’oïl al Canadà com a les que es troben en l’àmbit hexagonal, cosa que va fer que la seua intervenció prestés una atenció especial a casos com el català a la Catalunya del Nord o com a la minoria alemanya d’Alsàcia. Tot plegat va contribuir que els estudiants del Grau en Filologia Catalana i Estudis Occitans poguessin obtenir una visió privilegiada de la situació sociolingüística de l’occità a França, cosa imprescindible per a la seua formació.

La Universitat de Tolosa a Lleida (curs 2017/2018)

Del 21 al 23 de maig, la Universitat de Lleida va acollir, un any més, estudiants i professors d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés. Aquest intercanvi, que responia a la visita que els lleidatans van fer a la capital occitana el mes passat, va incloure diverses sessions acadèmiques impartides per professors occitans. D’aquesta manera, la professora Joèla Ginestet va impartir un curs sobre l’escriptor Ives Roqueta, el medievalista Jacme Gourc va interessar-se pel conegut Roman de Flamenca i el lingüista Patric Sauzet va cloure les intervencions tolosanes abordant la vinculació de Molière –figura clau de la literatura francesa- i la llengua occitana. Aquestes jornades, que van ser obertes amb la intervenció del director del Departament de Filologia Catalana i Comunicació, Miquel Pueyo, també van comptar amb una presentació inicial de Xavier Moral, de la Direcció General de Política Lingüística, que va encarregar-se d’analitzar jurídicament el reconeixement oficial de l’occità al Principat.

L’intercanvi també va anar acompanyat de diverses activitats de lleure (visites culturals, gastronomia…; consulteu-ne el programa complet en aquesta mateixa pàgina, més avall), i s’inscriu en la col·laboració estable entre les dues universitats en matèria occitana, que va concretar-se anys enrere en un conveni Erasmus +, que facilita que professors i estudiants tolosans puguin desplaçar-se a Lleida, i lleidatans a Tolosa. En aquest sentit, cal destacar que l’any vinent dos estudiants del grau de Filologia Catalana i Estudis Occitans passaran tot l’any a Tolosa i que un dels objectius d’aquesta estada ha de ser de perfeccionar la seua formació en filologia occitana.