L’últim dinar abans del 21 (I)

Dijous 14 de desembre de 2017. A primera hora del matí rebo un whatsapp amb un missatge curt i contundent. “Falta una setmana. Si vols fer la torna, avui és el dia”. És l’amic A. El dinar al restaurant 7Portes ha tingut el seu ressò mediàtic, i durant uns dies A ha mantingut volgudament un perfil baix i discret (poques piulades, pocs missatges, poquíssimes trucades). Però avui té ganes de parlar. Em diu que en la transcripció del dinar al 7Portes hi ha alguna llacuna que vol acabar d’omplir. “Bernat, sóc a Vilafranca. Si vols m’acosto a Vilanova, així no has de sortir de casa” m’escriu. Li responc que d’acord, que dinem plegats i que intentaré trucar a B a veure si té temps d’afegir-s’hi.

Continua llegint “L’últim dinar abans del 21 (I)”

Perdre és guanyar

La vida és un esport de risc. A vegades guanyes i a vegades perds. Tot depèn de la constància, l’esforç, el treball, la salut, la sort, les decisions personals i molts altres factors que fan que tinguis èpoques bones i d’altres de no tan bones o directament dolentes. Això és així en la majoria de països civilitzats. I dic en la majoria de països civilitzats perquè en d’altres zones del planeta les coses van una mica diferent, com per exemple a Espanya.

José Ramon Bauzá (Foto: Última Hora)

Continua llegint “Perdre és guanyar”

Qui diu que Europa no es mou?

Divendres 27 d’octubre. Quan Mariano Rajoy convoca eleccions autonòmiques pel 21-12 hi ha astorament generalitzat. Fins fa uns dies diferents ministres de l’executiu espanyol afirmen que el 155 durarà uns sis mesos i fins i tot la seva aplicació pot ser prorrogable. I de cop, passem de sis mesos o més a només 50 dies. Què ha passat aquí?

Continua llegint “Qui diu que Europa no es mou?”